Ni Mirotic, ni Prepelic, ni Hayes, ni Moore, ni Bolmaro... Es diu Jaume Lobo (31/07/1997, Barcelona) i és el jugador que més punts ha fet de totes les categories FEB i de l’ACB. L’escorta català va fer els seus primers bots al Gaudí, va passar a l’infantil de la Penya, va anar a Sant Adrià tot i un any a Cornellà per jugar al júnior preferent però va tornar a l’UBSA. El curs passat va fer un salt de qualitat i això li va fer replantejar la seva vida. “Vaig acabar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i després de fer un salt el curs passat al Sant Adrià vaig pensar que era el moment de poder intentar complir un somni, que era poder viure del i per al bàsquet, vaig esperar a l’estiu una oferta de la LEB Plata però no em va sortir i vaig acabar a l’Àvila on he trobat tot el què buscava.” El jove català, que és cunyat de José Nogués (Breogán) recorda el moment en què va decidir fer les maletes: “Estava buscant poder aixecar-me pensant en el bàsquet, entrenar-me, recuperar-me, alimentar-me bé... fer una vida de professional del bàsquet, i és el que he trobat tant pel club com per la ciutat.” Amb 28,32 punts és la metralleta de la lliga EBA, on en un partit va arribar a anotar 43 punts en 23 minuts de joc amb 8/12 triples, 6/8 de dos, 7/9 lliures i 46 de valoració. Espectacular. Només té 22 anys i 1m82, i té molt clar el camí que vol recórrer: “He vingut a Àvila perquè en vull més, sé que amb la meva alçada he de millorar físicament per poder competir entre els millors i també he de guanyar en la direcció per poder ser un combo i poder alternar les posicions de base i d’escorta.” Aquesta setmana l’Àvila juga contra l’històric Gijón i, si guanya, s’assegura matemàticament la fase d’ascens a la LEB Plata: “M’agradaria pujar i continuar aquí, però no hem parlat de res, el que està clar és que el meu entrenador ha fet una cosa clau, que és donar-me confiança i en tinc tanta que m’estan sortint les coses molt bé, també m’agradaria trobar-me l’UBSA en les fases perquè és un club que és com casa meva”. Lobo està meravellant el grup A-B de la lliga EBA, però el seu caràcter ambiciós el portarà lluny, el destí marcarà fins on pot arribar, però no tots els joves de 22 anys tenen tan clar que volen viure del i per al bàsquet. En Jaume, sí.