Imprevistos encadenats
Bàsquet. Núria Martínez, que va jugar el primer partit oficial amb l’Spar Citylift el 16 de febrer, diu que és la temporada més estranya en vint anys
Núria Martínez (1,74m 1984) va explicar en una entrevista al Youtube de l’Uni Girona que aquesta és la temporada més estranya que ha viscut en vint anys. “Vulguis o no sempre tens la manera d’estar entretingut amb el nen o amb jocs de taula amb tota la família”, diu confinada amb sis persones més –la seva germana, el marit i el fill, els seus pares i ella i el seu company, Alfons Alzamora– una de les capitanes de l’Spar Citylift, que va jugar el seu primer partit oficial del curs el 16 de febrer a Fontajau contra l’Avenida i l’últim, el 8 de març a Salamanca contra l’equip castellà. Una lesió de llarga durada, els efectes del temporal Glòria i la Covid-19 expliquen la contundent sentència de la base mataronina, que en el seu tercer curs a Girona ha jugat vuit partits oficials: tres a la Lliga Femenina i a la copa i dos a l’Eurolliga.
Enyorança
“Mantenir la forma està resultant força complicat. Sí que tenim la sort de tenir terreny i hi dono voltes o faig els meus exercicis, però no és el mateix que estar en dinàmica d’equip, les rutines diàries, poder entrenar-te amb altres jugadores. Ho trobo a faltar i es perd la forma”, diu sobre com mira de no perdre el to físic el dorsal 1 de l’Uni, que quan es va incorporar a la pretemporada de l’equip, després de guanyar la plata en l’europeu de 3x3 a Hongria, es va fer un arrencament dels músculs isquiotibials que l’obligava a passar per la sala d’operacions amb un període estimat de baixa de cinc a sis mesos.
“En una recuperació de sis mesos hi ha dies que estàs a dalt i dies que estàs a baix. Soc molt activa i inquieta i no sé estar-me en un sofà”, recorda, agraïda amb el seu entorn més pròxim per la tardor que va haver de viure.
El túnel
L’hivern, quan ja s’havia incorporat a la dinàmica de l’equip tot i no tenir l’alta, per conviure-hi els dos últims mesos de la seva recuperació, va tenir un gran protagonista a Fontajau: el Glòria. “Quan es va reobrir per a nosaltres va ser molt especial”, recorda, i valora la tasca dels treballadors que es van lliurar per fer-ho possible, de les entitats i de les institucions. “Tornàvem a casa per jugar davant l’Avenida i el pavelló estava ple de gom a gom”, diu del seu primer partit oficial del curs, en què va viure el millor moment: “Quan estem totes esperant sortir del túnel de vestidors.”
Núria manté el contacte amb jugadores de l’Spar Citylift i amb altres amb qui ha coincidit al llarg de la seva dilatada trajectòria. I mostra un desig: “Esperem que la situació s’estabilitzi una mica, que no hi hagi més repercussions negatives i que la gent ho pugui superar de la millor manera possible.”
UN DESIG
“Esperem que no hi hagi més repercussions i que la gent ho pugui superar”LA DADA
