Em van cri­dar a l’ofi­cina i em van pro­po­sar aga­far el relleu del Dani Poza; entre­nava dos equips i tre­ba­llo. Em vaig aca­bant deci­dint quan em van dir que faria equip amb l’Adri Martínez, a qui con­si­dero com un germà, i ho vaig accep­tar. Ell porta de prein­fan­til en avall i jo des d’infan­tils fins a Lliga Feme­nina 2. Fa onze anys que soc al club i ho havia d’assu­mir algú de la casa, amb el sen­ti­ment de club, per diri­gir el millor club femení d’Espa­nya.

No ho dic només jo; també la fede­ració espa­nyola. Veig com es tre­ba­lla des de dins i he vist com es tre­ba­lla a fora. No només pel nos­tre pal­marès sinó perquè som els que més juga­do­res apor­tem a lli­gues d’elit avui en dia. El club és com una família.

Era una figura into­ca­ble. Sem­pre recor­daré quan feia dos dies que era al club i em van asse­nya­lar el Dani i em van dir que no hi havia cap decisió que no passés per ell. Accepta opi­ni­ons i quasi sem­pre l’ha encer­tat, però t’he de dir que sem­pre ha tin­gut un gran equip tècnic al dar­rere, amb una visió oculta de cara a fora. Li he d’agrair la con­fiança que m’ha donat sem­pre per por­tar equips i té una capa­ci­tat per con­ver­tir mínims en màxims. Que el club esti­gui on està té molt a veure amb el que ha fet. Sens dubte. Crec que va a un club històric com és la Unió Espor­tiva Mataró per inten­tar que faci un pas més i tor­nar-la a por­tar al lloc més alt en l’àmbit espa­nyol.

No veig gai­res pos­si­bi­li­tats de fer can­viar d’idea les juga­do­res que volen mar­xar. Crec que les que mar­xen no ho fan per una qüestió espor­tiva, sinó per una inqui­e­tud de viure una experiència, apren­dre un idi­oma i estu­diar una car­rera. Però estem veient que hi ha casos de joves que mar­xen però el que tro­ben no és el que espe­ren i tor­nen, com ha pas­sat aquests curs amb la Nora al nos­tre pri­mer equip. Tenim una gene­ració espec­ta­cu­lar del 2002 i algu­nes volen mar­xar. Ja ho veu­rem.

El nos­tre repte és man­te­nir la mateixa línia que seguia el club i inten­tar ser més agres­sius per inten­tar poten­ciar l’aspecte anímic del club. Volem fer més pinya que mai amb entre­na­dors de pri­mer nivell. Per exem­ple, hem incor­po­rat Dani José. La salut del club és molt bona, tenim 18 equips, entre­nem en tres pave­llons (Ricart, Marina Besòs i la Mina) i les gene­ra­ci­ons tenen futur.

És una llàstima perquè el pri­mer equip ha vis­cut un curs dur, amb plan­ti­lla curta i han arri­bat a debu­tar sis júniors, qua­tre d’elles en dinàmica del pri­mer equip, i no poder jugar la fase d’ascens, no tant pujar, és injust. En el de copa Cata­lu­nya, que entreno jo, passa el mateix. Ja veu­rem com acaba, però ens que­dem amb la feina a mit­ges tots.