Em van cridar a l’oficina i em van proposar agafar el relleu del Dani Poza; entrenava dos equips i treballo. Em vaig acabant decidint quan em van dir que faria equip amb l’Adri Martínez, a qui considero com un germà, i ho vaig acceptar. Ell porta de preinfantil en avall i jo des d’infantils fins a Lliga Femenina 2. Fa onze anys que soc al club i ho havia d’assumir algú de la casa, amb el sentiment de club, per dirigir el millor club femení d’Espanya.

No ho dic només jo; també la federació espanyola. Veig com es treballa des de dins i he vist com es treballa a fora. No només pel nostre palmarès sinó perquè som els que més jugadores aportem a lligues d’elit avui en dia. El club és com una família.

Era una figura intocable. Sempre recordaré quan feia dos dies que era al club i em van assenyalar el Dani i em van dir que no hi havia cap decisió que no passés per ell. Accepta opinions i quasi sempre l’ha encertat, però t’he de dir que sempre ha tingut un gran equip tècnic al darrere, amb una visió oculta de cara a fora. Li he d’agrair la confiança que m’ha donat sempre per portar equips i té una capacitat per convertir mínims en màxims. Que el club estigui on està té molt a veure amb el que ha fet. Sens dubte. Crec que va a un club històric com és la Unió Esportiva Mataró per intentar que faci un pas més i tornar-la a portar al lloc més alt en l’àmbit espanyol.

No veig gaires possibilitats de fer canviar d’idea les jugadores que volen marxar. Crec que les que marxen no ho fan per una qüestió esportiva, sinó per una inquietud de viure una experiència, aprendre un idioma i estudiar una carrera. Però estem veient que hi ha casos de joves que marxen però el que troben no és el que esperen i tornen, com ha passat aquests curs amb la Nora al nostre primer equip. Tenim una generació espectacular del 2002 i algunes volen marxar. Ja ho veurem.

El nostre repte és mantenir la mateixa línia que seguia el club i intentar ser més agressius per intentar potenciar l’aspecte anímic del club. Volem fer més pinya que mai amb entrenadors de primer nivell. Per exemple, hem incorporat Dani José. La salut del club és molt bona, tenim 18 equips, entrenem en tres pavellons (Ricart, Marina Besòs i la Mina) i les generacions tenen futur.

És una llàstima perquè el primer equip ha viscut un curs dur, amb plantilla curta i han arribat a debutar sis júniors, quatre d’elles en dinàmica del primer equip, i no poder jugar la fase d’ascens, no tant pujar, és injust. En el de copa Catalunya, que entreno jo, passa el mateix. Ja veurem com acaba, però ens quedem amb la feina a mitges tots.