Quan la temporada passada el primer equip del GEiEG Uni va fer el salt a la Lliga Femenina 2 no tothom tenia clar que tindria prou nivell i experiència per competir en una categoria de gran exigència física i amb clubs d’estructura i jugadores professionals. Els principals reforços, a més, eren les jugadores que feien el salt directe de la categoria júnior a la sènior, com ara Júlia Soler, Laia Moya i Fatou Cissé, de l’equip subcampió d’Espanya, i la barcelonina Laura Méndez. Quan la FEB va suspendre la lliga fa unes setmanes l’equip, amb un balanç de 9-12, ja havia segellat una permanència que uns mesos abans s’intuïa molt més complicada.

“Certament ens endinsàvem en una zona desconeguda, una categoria que ens feia molt de respecte, però les jugadores han superat totes les expectatives”, assenyala l’entrenador de l’equip, Joan Pau Torralba. “El que més m’ha agradat –hi afegeix– és que no hem perdut mai la cara en cap partit, fins i tot contra els equips top que aspiren a jugar a la Lliga Femenina.” Si obviem el Segle XXI, equip que sempre juga amb una selecció de les millors jugadores júniors de l’Estat, el GEiEG ha estat amb diferència el més jove de la categoria. Nou de les onze jugadores que ha utilitzat habitualment Torralba tenen entre 19 i 21 anys. L’equip, a més, va afrontar la lliga amb l’equip més baix del campionat, una dada que feia preveure greus problemes en el joc interior. Ni una cosa ni l’altra, però, va acabar sent una dificultat, sinó una motivació extra.

“Sabíem que partíem amb aquest desavantatge, però l’hem suplert de sobres amb les ganes amb les quals totes les jugadores han anat a buscar els rebots”, relata Torralba. Això s’ha traduït en dues estadístiques clau: segon equip amb més rebots del grup i primer en rebots ofensius. “La nostra idea ha estat la mateixa des del primer dia, córrer i córrer i desgastar rivals que sabíem que jugaven amb rotacions molt més curtes que la nostra.”

La majoria de les jugadores de l’equip han jugat entre 15 i 25 minuts per partit. “Això ens ha permès mantenir un ritme d’intensitat que altres rivals no tenen”, precisa el tècnic. Cissé, clau en l’equip júnior del 2019, va deixar l’equip en la part final de la temporada a la recerca de més minuts a Sant Adrià. L’equip, amb tot, va resistir sense ella.

Trucant a Fontajau

Per a Júlia Soler i Laia Moya, les dues jugadores del planter gironí més brillants d’aquesta generació, la temporada ha estat un curs de formació accelerat per mirar de fer el salt o tenir més minuts al primer equip, que el curs vinent tindrà, a més, menys jugadores professionals. “Per a una júnior fer el salt a una categoria com aquesta és difícil i crec que una segona temporada amb nosaltres els pot anar molt bé, sobretot pel que fa a experiència”, diu el tècnic, que compta amb totes les jugadores d’aquest curs per a la temporada que ve. “Just aquesta setmana estem parlant amb totes per veure com ho tenen i l’objectiu, tant del GEiEG com de l’Uni, és mantenir el lligam perquè és un projecte que dona fruits, però és aviat per garantir en quina categoria jugarem la temporada vinent.”