Els estrangers i els que eren de fora han anat marxant i els que som d’aquí estem fent una posttemporada amb entrenaments de tècnica individual.

Personalment estic molt content. Pedro Martínez m’ha donat confiança i poder gaudir de minuts no només a la lliga sinó també a la Champions m’ha anat molt bé. He intentar fer-ho el millor possible. M’hauria agradat més, això sí, acabar la temporada i guanyar la permanència a la pista o fins i tot mirar més cap amunt.

En el segon any de júnior a Manresa ja el vaig tenir perquè ell era entrenador del primer equip. En línies generals és un entrenador molt exigent que reforça molt els petits detalls. Has de mirar de fer sempre el que ell et demana i aprofitar tots els inputs positius que et dona, fins i tot abans dels entrenaments. Valora molt el treball que fas dia a dia.

Hem tingut mala sort amb les lesions i això m’ha permès certament tenir més protagonisme, fins i tot he pogut jugar molts minuts de base a Europa i també en la posició de 3, tot i que el meu lloc natural o el que més m’agrada és el de 2. Al final toca adaptar-se al que et demanen i estic encantat de jugar on l’entrenador em digui.

Sí. Recordo, per exemple, el cinquè partit de l’ascens contra el Melilla al Nou Congost. Quan faltaven cinc minuts per començar el pavelló era ple, amb tothom de vermell. Em va venir pell de gallina i vaig pensar “això ho guanyem sí o sí”. L’any passat també va ser molt especial el partit de play-off contra el Madrid. Ho teníem molt complicat per guanyar perquè ells tenien un equipàs i van acabar guanyant la lliga, però va ser una festa tremenda perquè la temporada que havíem fet va ser especial jugant el play-off després de pujar de LEB Or.

Et mentiria si no et digués que m’agradaria jugar a Girona a l’ACB. Des que era ben petit anava sempre a veure el Casademont i l’Akasvayu, fins que va desaparèixer. Fins i tot quan hi havia l’equip de LEB Bronze i LEB Or hi seguia anant. Seria una experiència brutal jugar amb un equip de Girona a l’ACB a Fontajau. I jugar amb l’Albert, a més, seria també un orgull. Ha fet temporades extraordinàries a LEB Or i quan va fer el salt a l’ACB va demostrar que hi podria haver estat molts més anys. Però el futur, és clar, no està escrit.

Del Casademont recordo molt un americà, Terrell Myers; era un escorta que m’encantava. I de l’Akasvayu els que més em van cridar l’atenció, per la posició en què jugaven, eren Salenga i San Emeterio. Per la televisió el jugador amb el qual més he gaudit, tant a l’Eurolliga com a la lliga, ha estat Navarro.

Que has de ser efectiu tirant de tres és evident, però per jugar en una categoria com l’ACB has de tenir molts més recursos, no només aquest. Hi ha molt de scouting i grans jugadors defensius. Has de dominar altres conceptes tàctics que són bàsics.