He dirigit tots els partits de la temporada de l’equip, que ha pujat. No cal dir res més, no? Sento com a part de l’equip que hem viscut un any complicat.

M’ha tocat viure una experiència desagradable. Vam planificar la temporada amb el Dani Poza, vam fer una aposta forta per la gent jove, amb només vuit sèniors per donar protagonisme a les júniors. Hi ha hagut lesions i marxa de jugadores, ens hem hagut de reinventar cada setmana però el nucli dur de l’equip ha estat capaç de tirar-ho endavant. Menció especial per a les joves que pujaven al primer equip. S’ha generat un ecosistema a l’equip clau. El nostre crit de guerra era Som una roca. I així ha estat.

No m’estranyen els èxits del Femení dels últims anys perquè té criteri i capacitat per aconseguir-los. És una pèrdua important, però espero que la nova direcció tècnica farà una bona feina també.

Totalment. Al final de la temporada érem només sis jugadores sèniors, una lesionada i una altra que durant la setmana no podia entrenar-se, i ens vam trobar situacions en què, com que les júniors havien d’estar amb el seu equip, hi havia entrenaments de quatre jugadores. Això va ser molt comú.

No estaven d’acord amb el rol que tenien i van decidir marxar.

Va marxar el director tècnic, Dani Poza, amb qui jo treballava molt a gust, i amb la nova direcció tècnica que va entrar ho vèiem tot diferent. A partir d’aquí hi va haver circumstàncies insalvables i vaig decidir que era el moment de deixar l’equip.

Cada entrenador té la seva manera de comunicar-se i transmetre, i la meva possiblement és més expressiva i passional. Per mi el millor és Aíto, però em surt la vena Obradovic. M’agrada la disciplina i la intensitat.

Crec que els meus equips són altament competitius, però sense perdre de vista mai la millora de la jugadora. Crec que una cosa no està renyida amb l’altra i ho he pogut demostrar durant anys i amb grans resultats en campionats de Catalunya i d’Espanya. I sobretot veient com jugadores que he tingut a les meves ordres estan jugant en la Lliga Femenina-1.

No és fàcil perquè he tingut el plaer de treballar amb joves i poder incidir en el seu desenvolupament. És un club en què, en els últims anys, els seus equips han estat farcits de joves amb gran projecció. M’he sentit molt còmode i molt implicat treballant amb joves com ara Txell Alarcón i Alba Orois, per posar un exemple.

Ho han anunciat i estan treballaran per fer-ho possible. Desitjo que hi juguin sobretot per les jugadores, que s’ho mereixen més que ningú. Només s’haurien de fer tres o quatre fitxatges per apujar el nivell físic i l’experiència però amb les joves de la casa per mantenir l’essència.

Havia tingut propostes durant la temporada de Lliga Femenina-1 i de Lliga Femenina-2, però res definitiu.

Ens vam entendre molt ràpidament perquè el projecte que volen portar a terme s’identifica totalment amb la meva manera de veure el bàsquet, i amb el director esportiu ens vam entendre en cinc minuts. Volem fer un equip amb què ens identifiquem, amb el nostre bàsquet, donant molta importància a la jugadora jove i de planter.