Luci Pascua (21/3/1983, Ripollet) ha estat a tres Jocs Olímpics (Atenes 2004, Pequín 2008 i Rio de Janeiro 2016). És la degana i un luxe per a la Lliga Femenina, amb 520 partits i 10.296 minuts disputats. En aquestes 19 temporades a l’elit s’ha convertit en la dona rebot, amb 3.033 captures, quasi les mateixes que punts anotats (3.070). Però Pascua, que és molt ambiciosa, en vol més. Aquesta setmana es va fer oficial el seu adeu de la Seu d’Urgell, tot i que ella ja ho havia anunciat per Instagram dies abans. “No m’ha quedat un bon regust per com ha anat el curs i com ha acabat. Podia haver aportat més, tot i que era conscient del meu rol; però jugar quatre minuts per part et genera pressió i una concentració extra i tens poc temps d’entrar en el partit”, assegura Pascua, que ha jugat 9:31 minuts de mitjana.

Riem quan parlem de les noies que van començar amb ella al Segle XXI: “De la generació del 83 ja estan totes retirades, del 85 també i del 86.” És una supervivent i té molt clar que vol continuar donant guerra: “He acabat físicament molt bé, estic esperant alguna oferta de la Lliga Femenina 1 però no descarto jugar a Lliga Femenina 2, on hi ha molts equips catalans.” Pascua confessa que si la temporada hagués anat bé potser ho hauria deixat: “No m’ho havia plantejat, però si hagués acabant gaudint jugant m’ho hauria plantejat, però no ha estat el cas. Vull continuar jugant perquè després de la carrera que he fet no em mereixia acabar així.”

Pascua també ha assumit la presidència del sindicat de jugadores –no tenen conveni col·lectiu–: “La lliga ha canviat molt, hi ha pressupostos i els clubs paguen, que això és molt important, i s’ha fet una copa de la Reina a vuit, i a banda de l’Uni, el Perfumerías i el València, la resta estan molt igualats i el factor pista és clau.”

Pel que fa a l’explosió de la selecció espanyola, té clar quan va començar: “Quan es va nacionalitzar la Sancho Lyttle el 2010 es va fer un salt de qualitat i després les noves jugadores que venien superaven en qualitat les que ho deixaven. Van arribar la Nicholls, la Xargay, la Gil, la Domínguez..., i es va explotar.” En la seva etapa al Segle XXI la van operar dos cops del genoll, però no se n’ha ressentit més: “A la residència Blume va ser una experiència única, vaig aprendre la disciplina d’aixecar-me a les sis del matí per entrenar-me; no sé si ara ho podria fer.” En el futur es vol dedicar a la psicologia, però no a l’esportiva sinó a la psicologia clínica o de la salut. En la seva etapa a Lleó havia començat veterinària però ho va deixar per falta de temps.