El Bàsquet Girona s’ha guanyat l’ascens als despatxos però també a la pista, ja que el segon lloc que ocupava en la fase d’ascens és el que li ha obert, finalment, les portes de la LEB Or. Sota les ordres d’Àlex Formento l’equip ha aconseguit modelar un estil propi amb alguns alts i baixos propis de la duresa de la competició i de l’exigència dels rivals. Des del principi el triangle format per Sàbat, Sevillano i Hester es va consolidar com el fonament sobre el qual construir l’edifici. L’equip tècnic ha intentat que la defensa sigui, de fet, la principal arma ofensiva de l’equip.

Controlar el rebot o recuperar la pilota i creuar la pista veloçment cap a la cistella rival ha garantit més encert que no pas el joc de possessió, en què els jugadors s’han sentit més incòmodes. Sàbat, Sevillano i Hester han agraït l’aposta de no mirar enrere. Córrer també té riscos, i aquí podríem citar una llarga llista d’entrenadors llegendaris que han preferit des de temps immemorials parar com sigui el joc i esgotar per bé o per mal qualsevol segon que una possessió et pugui donar. Al final, però, l’equip ha estat el que ha tingut més encert en els llançaments a cistella –per sobre del 45%– per una llei de la física: si arribes abans a la cistella que els teus rivals tindràs més espai per anotar sempre que controlis la teva pròpia velocitat.

En el joc estàtic l’equip, certament, ha tingut una altra arma gens menyspreable, el llançament triple de qualsevol racó, començant per Sàbat i acabant per Dijkstra, un center atípic amb ànima d’escorta i amb dificultats per jugar d’esquena, tot i la seva voluntat de ferro per fer front a pivots més forts.

Moreno, Esteban i Graham, l’últim d’arribar, han demostrar ser jugadors exteriors amb capacitat d’anotar de lluny però sovint han estat irregulars, fet que ha demostrat que el principi bàsic, millor ràpid i de dos que no pas lent i de tres, era l’idoni.

Sàbat, Sevillano i el mateix Hester ja tenen experiència en la LEB Or i tindrien cabuda en una hipotètica plantilla per a la temporada 2020/21. Moreno i Esteban, tots dos de la generació del 1998, tenen a favor seu un gran marge de progressió. Tot i que el cinc titular de Formento ha anat variant poc. Només ha mostrat dubtes en la posició d’escorta. Moreno, una aposta personal, va començar sent indiscutible però va anar perdent pes en favor d’Esteban o Graham.

Els supervivents

Costa i Cosialls, membres de l’equip que va debutar en la LEB Plata el 2018, han demostrat que es mereixien una segona oportunitat. Més enllà de les seves estadístiques individuals, han complert de sobres el seu rol fins i tot en moments molt delicats, com ara el decisiu de Ponferrada.