Con­tra l'ene­mic esti­mat, en un setè par­tit i amb la der­rota de fa dos anys encara pre­sent en la memòria. De la millor manera ima­gi­nada, els Lakers són cam­pi­ons de l'NBA per segona vegada con­se­cu­tiva, per cinquè cop en onze anys i per setzè en la seva història. Poc importa que en la final els minuts de bon bàsquet hagin anat cars o que l'última bata­lla hagi estat abso­lu­ta­ment òrfena de joc eixe­rit. Després de 105 par­tits, l'únic que compta és el tri­omf i aquest ha aca­bat del cos­tat de la franquícia cali­for­ni­ana, a les mans de Pau Gasol. El juga­dor català, un cop més, ha estat fidel amb l'èxit que el destí li té peren­ne­ment reser­vat. Amb llàgri­mes als ulls ja amb els 48 minuts con­su­mits, rebent l'elogi de Kobe Bryant quan aquest era reco­ne­gut com el juga­dor més valuós de la final, la madu­resa del pivot de Sant Boi ha tor­nat a que­dar alta­ment demos­trada. El talent per jugar a bàsquet no es dis­cu­teix i a Pau mai se l'hi ha negat, i els seus 18 rebots i les 4 assistències, sos­tres de l'equip en el setè par­tit, són indi­ca­tius de la seva intel·ligència, de la seva com­prensió del joc i de les cir­cumstàncies del moment. El tre­ball, allò que tanta urticària li feia quan va arri­bar al pri­mer equip del Barça, és el que el va por­tar a Los Ange­les fa dos anys i mig i el que l'ha enlai­rat al graó més alt: tres finals i dos títols, al llin­dar de la per­fecció. No és gua­nyar el més difícil, sinó repe­tir. I els Lakers, amb un Pau irre­prot­xa­ble i for­mant un duet irre­sis­ti­ble amb Kobe, ho han acon­se­guit. «Tenia un sen­ti­ment», que diu l'himne de l'Sta­ples, la cançó del moment. I aquest apunta una nova dinas­tia, la que han començat a for­jar els Lakers.