Repàs blaugrana en tota regla, tot i que el Madrid va acabar maquillant. I, encara que pugui semblar estrany, sort que Mirotic no va jugar. Perquè això va permetre veure 31 minuts un protagonista inesperat: Sergi Martínez. El del planter, amb el tècnic Mateo Rubio del Barça B –amb qui va jugar fa dues setmanes– a la llotja, va ser decisiu en el triomf demostrant que pot ser útil al primer equip. Chapeau per Jasikevicius, que és qui s’atreveix a donar-li confiança, però és que el de Rubí respon. I capítol a part mereix el Barça amb un primer temps de fantasia, atropellant amb majúscules un Madrid impotent que va tenir enfonsat dominant-lo de 23 punts (50-27). Jasikevicius, a més, va guanyar tàcticament Laso generant-li problemes amb dos bases, amb Smits de cinc defensant Tavares o amb Davies dins la zona amb quatre oberts. Els blancs van anar sempre un segon tard en la presa de decisions, en la defensa, en el joc. I el Barça, molt ordenat, molt coral i molt concentrat, va desplegar un bàsquet impecable. Tot i haver perdut sis dels últims vuit clàssics contra el Madrid, ahir el Barça va escombrar un equip blanc que suma ja quatre derrotes en cinc partits, té poc marge de maniobra per fitxar i tothom està amb l’ai al cor per veure quan Campazzo marxarà.

El matx va arrencar amb un Barça més sòlid amb Hanga de base titular i amb Alocén i Abalde en el cinc de sortida blanc amb Campazzo a la banqueta. Però ràpidament va haver de sortir l’argentí, que exasperat va tornar a seure després d’una tècnica i 0 punts. Tavares tampoc va tenir bones sensacions ofegat dins la zona per homes més petits però més mòbils i l’exhibició defensiva va ser absoluta (50-27). La lògica reacció blanca va venir més amb el cor que amb el cap i, tot i situar-se a 7 punts (74-69 a 1:22 pel final), una recuperació de Sergi Martínez i dues cistelles del jove del planter van acabar de rematar la feina i de deixar molt tocat el Madrid.