Èric Surís diu adeu sorprès però sense ressentiment
Bàsquet. L’entrenador de l’Spar Girona fins diumenge diu que respecta la decisió de destituir-lo per falta de confiança, tot i que no la comparteix
Èric Surís (Girona, 1982) s’acomiada de l’Uni amb un comunicat al seu perfil de Twitter, en català, castellà i anglès. L’entrenador de l’Spar Girona fins diumenge a la tarda diu que respecta la decisió del club de destituir-lo, per falta de confiança. Però que ni la comparteix ni se l’esperava.
Surís va rebre la notícia personalment a Fontajau en una reunió amb els responsables del club, al final de la qual rebia l’oferta de ser el director esportiu de l’entitat en substitució de Pere Puig, en el càrrec des que es va fundar l’Uni i que abans-d’ahir, quan explicava la destitució, argumentava “per acabar de professionalitzar” totes les esferes del club.
En el seu comiat, gairebé 48 hores després de rebre una notícia que el va agafar per sorpresa, el gironí agraeix l’oportunitat que li van donar el 2016 per liderar un projecte que any rere any ha mantingut una progressió impecable en les competicions europees. L’escalf rebut per l’afició, el llegat personal i les relacions que ha tingut, amb menció especial per al directiu i delegat Vicenç Bordas –“la millor persona que he conegut en aquests anys”–; els treballadors del club i de les instal·lacions, les jugadores i les mostres de suport rebudes en les hores posteriors a ser destituït formen la seva llista d’agraïments. El gironí assegura que marxa “amb la consciència tranquil·la per haver treballat amb la màxima il·lusió i implicació”, i recorda que deixa l’equip classificat per a l’Eurolliga per segon curs seguit i la lliga i la supercopa guanyades amb ell. Les grans nits europees és un dels llegats que deixa i que desitja als aficionats que en puguin continuar gaudint.
Líder en partits
Èric Surís ha dirigit 187 partits de l’Uni entre les competicions FEB i FIBA en cinc temporades –dues incompletes–, 37 més que Anna Caula –sis, en una la meitat–. L’entrenadora de l’ascens (32 en la Lliga Femenina 2) va estar en dues etapes a la banqueta perquè després de deixar-ho el curs del debut en la categoria (26, 5è lloc) tornava el 14 de gener del 2011 per substituir Joan Carles Díez, destituït l’1 de gener. En el tercer exercici gironí en la Lliga Femenina l’equip ja jugava play-off i copa, i el comiat de l’entrenadora era el 2014 amb la derrota contra el Rivas a Fontajau (59-63), que deixava l’Uni cinquè i fora de les eliminatòries pel títol pel sorprenent triomf del Bembibre a la pista de l’Avenida (75-76).
Èric Surís també deixa d’entrenar l’Uni amb derrota a Fontajau, la del 24 d’octubre amb el València (58-68). Això sí, quatre dies després es classificava per a l’Eurolliga i al cap d’una setmana lligava el novè triomf seguit contra el Cadí (50-71). El gironí va guanyar la lliga, el dia de la mare del 2019, en el seu partit 101 en el club en competicions FEB i, la supercopa, en el 102. Són 136 partits en l’àmbit estatal, i en l’europeu hi ha els 36 de l’Eurocopa, superant una eliminatòria més cada any i els 15 en l’Eurolliga, amb 6-8 de balanç prèvia a banda.