Pau Gasol torna finalment a Barcelona. Fa vint anys, el 18 de març del 2001, va demostrar en aquella memorable final de la copa contra el Madrid d’Herreros i companyia que no era un jugador qualsevol. En una exhibició de fonaments, força bruta i talent que recordava descaradament el seu ídol Kevin Garnett, va passar per sobre dels pivots blancs jugant d’esquenes i de cares, fet que va deixar els headhunters de l’NBA amb els ulls com taronges. L’explosió es va allargar fins al final de la lliga, quan els seus companys –Saras inclòs– ja sabien a qui havien de donar la pilota. L’eclosió de Pau Gasol va tenir, amb tot, un dany col·lateral que el club no va calcular, el salt immediat a l’NBA com a número 3 del draft. El club no havia reaccionat a temps per oferir-li un contracte que temptés el jugador per continuar a Barcelona alguna temporada més i la joia de la corona, amb permís de Navarro, va volar cap a Tennessee.

Al llarg de la seva carrera Pau Gasol sempre va deixar la porta oberta per acabar la seva carrera a Barcelona, però quan semblava que això ja no seria possible el destí ha ofert una nova oportunitat a les dues parts. El pivot, que torna a casa amb dos anells amb els Lakers (2009 i 2010), ho fa no només com un últim servei a la causa sinó per pura necessitat pròpia, ja que té un parell de reptes pendents per arrodonir una trajectòria inigualable: disputar els seus cinquens Jocs Olímpics, per la qual cosa necessita posar-se en forma i fer-ho en un equip d’alt nivell, i conquerir un dels títols que li falten en el seu formidable palmarès, l’Eurolliga.

Aquests cinc mesos que queden de temporada Gasol vindrà sense cobrar una fitxa convencional. De fet, ja treballa en certa manera per al club des de fa uns mesos. L’any passat va ser nomenat per Bartomeu assessor estratègic i ambaixador global del club als EUA. Els tres candidats (Laporta, Font i Freixa) van avalar l’operació per la significança del jugador i perquè ell mateix es va oferir sense cap cost addicional. El jugador i Bartomeu ja havien negociat, abans de la moció de censura, el seu retorn al Barça però el pivot, que s’entrenava en solitari, va preferir esperar.

L’encaix esportiu

Gasol només va jugar tres partits amb els Bucks en la seva última temporada a l’NBA (2018/19) abans de trencar-se l’escafoides del peu esquerre. Hi va arribar dels Spurs. En total va jugar trenta partits en les dues franquícies amb números discrets: 12 minuts, 4,2 punts i 3,9 rebots. La lesió el va obligar a passar per la sala d’operacions i va posar en dubte el seu futur sobretot per l’edat i pel joc cada vegada més físic de la lliga. Amb l’horitzó olímpic, però, va decidir anar a totes en la recuperació per arribar als Jocs, encara que fos només entrenant-se i essent convocat directament per Scariolo, que deu bona part del seu palmarès amb l’equip espanyol a l’aportació del jugador més determinant dels últims vint anys.

L’ajornament dels Jocs li ha donat una segona oportunitat perquè difícilment hauria arribat a la cita del 2020. Les últimes setmanes ha penjat a les xarxes imatges dels seus entrenaments als EUA, cada vegada més forts. Físicament la seva recuperació sembla total, tot i que haurà de passar un reconeixement a Barcelona abans de signar.

Ahir a la nit va fer una piulada assegurant que està centrat en la seva recuperació i que no està encara “preparat” per tornar a jugar. Quan ho estigui vindrà la segona part de tot plegat, com s’encaixa un jugador com Gasol al millor equip d’Europa i líder de l’Eurolliga. D’entrada en les posicions interiors. tindrà una competència extraordinària: Mirotic –bon amic seu dels anys a Chicago–, Smits, Oriola, Davies i fins i tot Pustovii, que ha anat guanyant protagonisme. El jugador, amb tot, el que vol és posar-se a punt i això amb aquests companys ho té garantit.