Esportivament, no, però aquesta temporada està sent molt especial per altres raons, sobretot amb les complicacions de la pandèmia. El sistema de competició és també diferent però la competitivitat és la mateixa que m’havia trobat.

En ser 19 equips la FEB va preferir tirar per aquesta via, fer dos grups i sobretot que no s’haguessin de jugar tants partits i estalviar-nos viatges. Vam jugar amb un sistema similar a la LEB Plata i ha tocat adaptar-nos-hi. Personalment m’agradava més el model antic.

Encara no tenim res assegurat i toca anar partit a partit. El de diumenge, per exemple, és molt important. Ara mateix només pensem en això.

Sí. Trobem molt a faltar la nostra gent a casa i tenim ganes que vinguin també perquè són un factor més que ens pot ajudar a guanyar partits. Volem que gaudeixin i, al mateix temps, que ens ajudin.

No, tot i que és cert que en Dani ho estava fent molt bé i just va marxar quan estava en el seu millor moment. De seguida, però, va arribar Barral i s’està adaptant molt bé. Està pendent de tot; de què volen els companys, del que li agrada més a cadascun i és molt bon passador. Ha estat una transició molt ràpida d’un base a l’altre i no m’ha suposat un gran esforç.

Sí, segurament. Era un base internacional, reconegut per tothom i que s’assemblava amb mi en un aspecte molt especial, el del tir exterior. Que ell sigui el nostre entrenador m’ajuda perquè em fa veure quins són els millors moments per assumir més o menys responsabilitat.

Ens va costar adaptar-nos d’entrada a la categoria. Vam començar amb 1-5, però després d’allò vam anar millorant setmana a setmana. I és cert que vam tenir diversos contratemps, com ara la marxa d’en Dani, però també la d’Aleix Font, la lesió d’Àlex Llorca, el confinament i totes les dificultats afegides que això suposa. Malgrat tot, no hem parat mai de treballar. Cada vegada som més consistents defensivament, que és el que més ens exigeix en Carles. Hem anat de menys a més. En atac ens estem coneixent més bé, ja sabem què és el que vol cadascú. Juguem més en equip i això s’està notant a la pista.

No és fàcil. Pots estar quinze dies sense jugar i de cop tres partits en una setmana. Hem d’estar preparats físicament i també mentalment. Sabem que és un any extraordinari i sabem que no és fàcil. Per això potser hem estat més irregulars del que ens hauria agradat, però ens hem d’adaptar a tot.

Lluís Costa, per exemple, ho està fent molt bé. Està sent dels millors de la lliga. Controla molt bé els ritmes de joc, el bloc directe i el seu equip està guanyant, que és el més important. Diumenge ve Ricardo Uriz, que també està fent una gran temporada.

Els bases potser no necessitem segurament un físic tan privilegiat. Hem de ser coneixedors del joc i bons directors. Personalment m’estic trobant físicament molt bé i mantinc la mateixa il·lusió de sempre, però no vull mirar gaire més enllà del pròxim entrenament o el pròxim partit.

Encara no n’hem parlat, estic molt concentrat en el treball diari. No sé ni què faré a l’estiu. És cert, però, que tinc il·lusió per continuar jugant i tant de bo ho pugui fer aquí.

Parlem i ens comenta coses, però m’agrada sobretot perquè el seu tarannà és sempre positiu. No només ens anima, sinó que ens diu que les coses aniran bé.

El Tizona és un equip que busca descarament el triple i les situacions interiors. Estadísticament ara es creu que això és el més eficaç. El tir de 2 clàssic, sobre bot, s’està perdent.

Ha treballat moltíssim des que va venir amb nosaltres per primer cop ja a la LEB Plata i s’està notant. Millorarà encara més perquè li agrada aquest esport, és molt treballador i és un base físicament molt fort.