Una cursa de fons sense fi
Lliga femenina. L’Spar Girona tancarà la fase regular amb tres derrotes com en el 2014/15 i 2017/18 si supera l’Avenida, al qual podria fer perdre el lideratge
L’últim ascens a la Lliga Femenina del Cadí la Seu, el 2007, fa que el Sedis i l’Avenida siguin els dos equips que fa més temps que són a la categoria i que s’enfronten; però, sens dubte, els duels entre l’equip de Salamanca i l’Uni Girona –que puja el 2009– s’han convertit en els de la màxima rivalitat, sobretot des que el club gironí es va erigir en l’únic capaç de discutir els títols al totpoderós club castellà. I, en aquest context, el de demà a Fontajau (19 h en jornada unificada), amb un miler d’espectadors a la grada, no és només el quart cara a cara en tres setmanes –semifinal de copa, quarts de final de l’Eurolliga i jornada 30 de la fase regular més llarga del segle XXI–. És l’enèsima etapa d’una cursa de fons sense fi per l’hegemonia en el bàsquet femení estatal, a la qual aquest curs, i ja de manera inqüestionable, s’ha afegit un tercer protagonista, el València.
Rècords i records
L’Uni va establir diumenge a Zamora el seu rècord particular de punts a la categoria (109) i l’absolut de triples anotats (20). I demà tancarà la fase regular amb més victòries i, si derrota l’Avenida, igualarà el registre de menys derrotes (3), que va establir les temporades 2014/15 amb Ramon Jordana i Roberto Íñiguez i 2017/18 amb Èric Surís. En la primera, l’actual tècnic de les castellanes alçava la primera lliga de l’Uni. En la segona, el títol era blau amb l’última victòria perfumera a Girona, el 29 d’abril del 2018 quan Miguel Ángel Ortega anunciava el seu comiat de la banqueta –tornaria el gener del 2019 fins al curs passat per guanyar dues copes.
L’Spar Girona marca un 26-3 i no ha perdut contra cap equip que té per sota en la classificació. Només en els dos partits de lliga contra el València (58-68 i 58-55) i a Salamanca al desembre (79-61). La temporada passada, el Gernika guanyava a Fontajau (65-68) set dies després que l’Uni guanyés a Salamanca (55-68) i, en la costa del gener, Guipúscoa i Araski també aconseguien la victòria a Girona amb la desfeta a Lugo entremig.
Definitiu
Aquesta última jornada, a més, té per resoldre qui serà el campió de la lliga regular i, per tant, tindrà el factor pista a favor en totes les eliminatòries i, també, evitarà l’Uni en unes hipotètiques semifinals. L’average particular d’un punt entre Avenida i València (28-1) és el que manté les castellanes primeres i, si perden a Girona i el València supera el Guipúscoa, el duel de demà es repetiria al millor de tres com en les últimes cinc finals del play-off, però encara sense el títol en joc.
L’equació
Quedaran més incògnites per aïllar, com ara saber les dates de les eliminatòries que haurien de començar el cap de setmana que ve –l’Avenida té la final a quatre de l’Eurolliga el 14 i el 16 d’abril i el València, la de l’Eurocopa el 9 i l’11– o els emparellaments, en què tot indica que l’Spar Girona com a tercer classificat s’enfrontarà a La Laguna –48-80 a l’octubre i 63-54 al gener abans de la bombolla a Schio.
L’EQUILIBRI
L’Avenida no guanya a Girona des de l’abril del 2018. Hi va alçar la seva última lligaNotícies relacionades
Publicat a
Notícies
Dijous,2 maig 2024