És simptomàtic que Carles Marco ho recordi al final del primer com a visitant en la segona fase: el Girona du quatre pròrrogues, totes a fora, i l’única que ha guanyat és a Castelló, precisament contra l’únic rival contra qui el resultat, amb l’actual sistema de competició, no compta. Són 10 partits a fora, amb 6-4 de balanç. I diumenge a Fontajau el Càceres, que com els gironins i el Melilla, té tres derrotes.

El Girona té talent, però és novell en la categoria i tou en els finals ajustats. Com ahir, quan enllaçava pèrdues de pilota perquè no trobava el tir. O el tirador. I encara bo que Pep Busquets va fer l’empat a 83 de 6,75 m que amb l’error de Kamba en el triple, després, forçava el desempat. De nou Rozitis sintetitzava de què pateix el Girona (94-93 assistit per Sàbat). El letó feia 1/4 de 2 i 4/7 tirs lliures entre l’últim quart i el del desempat, en què Wintering amb dos triples seguits (94-90) lligava el triomf, que Barral volia capgirar amb el darrer tir, de tres (95-93).