Després d’un devastador quart final (24-7), el jugadors i el cos tècnic del Girona van celebrar el triomf contra el Melilla com si es tractés d’una final. N’hi havia per a això i per a més. La salvació està virtualment a la butxaca i una victòria a la pista del Càceres dona l’accés al play-off d’ascens a l’ACB. Dos premis que abans de començar el darrer quart (53-56), després d’un 18-29 de parcial, van acabar essent glòria divina. Barral (12 punts i 7 assistències), Rozitis (15 punts i 7 rebots) i Cosialls (11 punts i 3/4 triples) van ser determinants.

El resultat no reflecteix la duresa del partit. Els dos equips, amb l’amenaça del descens, van començar erràtics. El Girona va buscar Rozitis, però va ser Logan, amb dos triples, qui va desencallar el nus gordià de la defensa del Melilla, que en atac va sobreviure exclusivament pel seu rebot d’atac, la seva arma més destructiva. En el segon quart Cosialls i Barral, en el seu millor partit amb l’equip, van donar aire als seus companys. Dos triples del de Sant Cugat van obrir la porta a l’esperança (22-12). Rozitis (4 de 4) va imposar-se, a més, davant les torres visitants i l’equip va anar al descans amb bones sensacions (35-27).

En el tercer quart, després d’una bona cistella de Barrral (45-36), els pivots del Melilla van començar a crear el pànic en la zona gironina pescant pràcticament tots els rebots i donant segones i terceres oportunitats als seus exteriors. Va aparèixer Nedovic, que amb un triple en transició va rematar un parcial de 4-17 que ho capgirava tot (50-54).

Els gironins van fer el pas endavant que calia en el darrer quart. Sense especular i defensant com si no hi hagués demà –potser no n’hi hauria hagut–, la diferència es va enfilar un altre cop per sobre dels deu punts amb el miler d’aficionats defensant a crits cada atac dels visitants. Un triple i un contraatac de Cosialls (74-63) van sentenciar. S’havia patit, però el premi s’ho valia.