Estic molt contenta. Són 11 temporades en dues etapes diferents a Salamanca i m’hi sento com a casa meva. Estic identificada i entregada i el fet de signar dos anys ratifica que el club també està content amb mi.

Vaig tenir molts problemes al peu, amb molt de dolor i no em sentia còmoda. Vaig forçar perquè l’equip necessitava que hi fos, però cada vegada empitjorava. Fins al punt que en la copa vaig ser conscient que no podia ajudar tant com volia. Però vaig superar aquests problemes i tant en l’Eurolliga com al final de la temporada he tornat a ser la Sílvia que era.

La gent no ha valorat que teníem un equip molt jove. És cert que havíem estat en 15 finals seguides, però hi havia jugadores que no havien arribat mai a una final. Mai s’havien vist en situacions així i ho vam pagar en les semifinals de la copa. A més, Íñiguez és un entrenador excel·lent que ens garanteix competir per tot. Els moviments que s’estan fent per reforçar l’equip són d’alt nivell.

És un repte que em fa mola il·lusió. Hi vaig amb humilitat i pas a pas. Només he jugat uns Jocs, a Rio de Janeiro, i és una experiència única. I encara més després d’un any tan dur per la pandèmia, que suposa una il·lusió extra. Treballaré molt fort per ser-hi.

Lucas Mondelo vol la màxima exigència des del primer dia i hi ha molta competència. Molta. És cert que des de l’Europeu del 2013 a França no em perdo cap cita, però m’ho vull guanyar a la pista, com sempre.

Parlant amb ella és la sensació que he tingut sempre, perquè té il·lusió, ganes, desig i físicament es troba molt bé. No tenia cap sentit que no continués perquè és un luxe per a la Lliga Femenina.

[Riu] La Laia és única, jo vull continuar jugant fins que pugui donar el màxim de mi, però no serà fins als 42, segur.

Em semblen dues jugadores bestials. La Maite l’he viscut a Salamanca i ha estat capaç de jugar molt bé en diferents partits. La Laia crec que té molt potencial, però ara és quan tindrà el repte a Girona. Fins ara en el Promete jugava 35 minuts amb tota la confiança i haurà d’aprendre a fer-ho també sortint de la banqueta. Però tenen molt futur totes dues.

Sens dubte. El València és cert que fa tres anys que hi és, però té jugadores que no són de fa tres anys, sinó que tenen moltíssima experiència. I el Girona ja fa anys que és a dalt i ja no sorprèn ningú.

No. Hem hagut d’aturar-nos perquè literalment no tenia dates per poder encabir-ho, la lliga s’ha enganxat amb la selecció espanyola. Amb l’Anna ho vam decidir així, tot i que ens sap molt greu per tots els nens i nenes que han vingut aquests anys. Intentarem reviure-ho més endavant.