Una estrena agredolça
Bàsquet. Els jugadors del Girona fan autocrítica en el debut a la LEB Or i la majoria no tenen garantida la continuïtat per a la temporada que ve
El Bàsquet Girona ha completat la temporada amb l’objectiu mínim però transcendent que s’havia proposat en el debut a la LEB Or: la permanència. Alguns jugadors, que ahir es van reunir per última vegada amb els mitjans, fan autocrítica en no haver estat capaços de portar l’equip més amunt i la perspectiva que s’endevina en l’horitzó és una gran renovació en la plantilla que hauran de comandar el secretari tècnic, Jordi Plà i Comas, i l’entrenador, Carles Marco, amb el beneplàcit del president, Marc Gasol, que ha seguit tota la temporada des de Los Angeles.
Només tres jugadors tenen contracte per al curs 2021/22 –Biram Faye, Gerard Sevillano i Robert Cosialls–. El primer cas que s’ha de resoldre és el del capità, Albert Sàbat, que admet que vol continuar jugant –“m’he sentit molt bé físicament”, diu– però que encara no ha parlat amb el club. La baixa de Pep Busquets ja està confirmada i la resta de jugadors estan a l’expectativa no només del Girona sinó també dels moviments en el mercat.
El més crític amb la temporada de l’equip és el jugador que teòricament havia de marcar diferències a la pintura, Davis Rozitis (2,13 m, 31 anys). “No vaig venir aquí a lluitar només per la permanència, teníem potencial per lluitar per l’ascens; haurem d’analitzar entre tots el que no hem fet bé”, afirma. El letó (10,3 punts i 5,2 rebots) no ha respost a les expectatives, i en canvi, sí que ho fa fet l’altre center de l’equip, Faye (7,5 punts i 5 rebots), que assegura que s’ha sentit molt més bé aquest curs que l’anterior i es mostra convençut que la temporada que ve encara serà millor. Amb 21 anys s’entreveu com un jugador encara més determinant en una lliga en què el físic dels pivots és cada vegada més poderós.
De la resta de la plantilla la irregularitat de la majoria, traslladada també en el joc col·lectiu, fa que sigui difícil fer una valoració directa sense entrar en els petits detalls ja que la majoria han combinat grans partits amb tardes més grises. Jónsson i Barral van fitxar amb la temporada ja començada i això va dificultar la seva adaptació. “És el primer cop que fitxo per un equip a mitja temporada”, precisa l’escorta islandès. “És clar que el resultat final no reflecteix el potencial de l’equip”, hi afegeix Cosialls, un jugador que acumula ja tres temporades i en tres categories diferents. Sàbat, per la seva banda, és dels que veuen més el got mig ple. “En el grup de la permanència baixaven quatre dels nou equips, era una situació molt perillosa i ens en vam sortir; la llàstima va ser no guanyar a Càceres per l’últim quart, però en la segona fase tampoc ho va fer cap altre equip.”
Ryan Logan i Olaf Schaftenaar, intermitents com altres dels seus companys, tampoc tenen garantida la continuïtat, sobretot si el club aposta, pel que ha vist aquesta temporada en molts rivals, per un equip més poderós físicament. Anar a buscar cessions de clubs de l’ACB també s’ha comprovat que és un risc que no convé prendre després dels casos d’Aleix Font i Dani Garcia, repescats pel Casademont i el Baxi.
PROTAGONISTA
Moncanut i Dibba, en progressió
Dos dels jugadors més eufòrics en la “festa” de final de curs van ser Adrià Moncanut i Lamin Dibba. El base és el primer a passar per totes les categories del club i debutar amb el primer equip a la LEB Or. “Ha estat una temporada especial, no només pel fet de ser el primer jugador que ho fa sinó perquè m’ha servit per fer un gran salt en la meva progressió.” Dibba (23 anys) va començar a jugar a bàsquet amb 19 anys a Gàmbia, després de deixar el futbol, i a principis de temporada, poc després d’aterrar amb uns familiars a l’Estartit, estava pensant a jugar al Salt o al Sant Narcís. “En saber la vinculació entre el Sant Narcís i el Girona, vaig triar el primer, però mai de la vida esperava fer el salt a la LEB Or; per mi és com estar a l’NBA perquè estic aprenent conceptes encara.”