Sí. Crec que teníem millor equip que no pas la posició obtinguda al final. Certament hem tingut moltes altes i baixes durant la temporada, i no és fàcil reestructurar una plantilla sobre la marxa i que el jugador que arriba a mitja lliga s’adapti ràpid, però malgrat tot hauríem pogut fer millors resultats.

Hem estat un equip de contrastos o de ratxes fins i tot durant els partits. Quan estàvem bé ficàvem triples de tot arreu i defensàvem fort i podíem córrer, però quan les coses es torcien, per A o per B, rebíem grans parcials dels rivals, contraatacs sols, pilotes perdudes, etc. Això ho parlàvem en els entrenaments i sabíem que havíem de minimitzar els moments dolents i potenciar els moments bons. Tenir més continuïtat.

Porto tres anys aquí, i pel que veig en l’entorn potser hi ha la sensació que és molt fàcil pujar de categoria, potser perquè ho vam fer la temporades anterior. La veritat, però, és que ascendir a la LEB Plata ja era molt complicat. Hi ha projectes molt ambiciosos que triguen molts anys a arribar a la LEB Or. Aquesta vegada, a més, només pujarà un equip a l’ACB. Tot això ho feia més complicat encara.

Tots hem d’aprendre, nosaltres també, que tots els partits en aquesta categoria són durs, que qualsevol rival et pot guanyar estigui on estigui en la classificació. Un bon dia o un mal dia es nota molt més a la LEB Or que a la LEB Plata. S’ha de lluitar molt tots els minuts.

Al final aquest esport és el que m’agrada, i això m’ajuda a esforçar-me per donar el màxim per ajudar l’equip. Si el meu esforç permet a l’equip guanyar partits, doncs benvingut sigui, perquè això vol dir que puc estar en aquesta lliga. Quan vegi que no puc ajudar l’equip, en la categoria que sigui, òbviament marxaré.

És sobretot un entrenador molt proper. Qualsevol cosa la pots comentar i té, com tots els tècnics, moltes idees al cap que vol dur a terme, i algunes les hem vist. M’hi he entès perfectament. A veure la segona temporada com va.

Ja sabia que aquesta categoria era molt més física i que els jugadors en la posició de 4 eren molt més forts, i em va costar adaptar-m’hi al principi. He anat pujant de categories i també de pes perquè vaig guanyant múscul, però no ho puc fer eternament, ja m’agradaria. Això m’ha portat per força a prendre més responsabilitat en el tir exterior per una qüestió si vols de supervivència. Els 4 de l’equip hem anat jugant més oberts perquè també és el que ens demanava l’equip.