Barcelona, París i...
El Barça torna a una final a quatre a Colònia després de set anys sense ser-hi i amb tots els ingredients per poder enlairar el tercer títol de la història
Saras té grans estrelles però només són campions Higgins i Calathes
El Lanxess Arena, un majestuós pavelló amb capacitat per a 18.000 espectadors, viurà 72 hores de passió per veure el nou campió de l’Eurolliga. Serà estrany perquè no hi haurà públic. A Alemanya les restriccions continuen sent molt dures i no hi ha restaurants oberts encara, per exemple. Però el que sí que està obert és aquesta final a quatre. Colònia agafa el relleu de Berlín com a seu d’una fase final d’aquest tipus, i és la quarta ciutat en la història que sense tenir cap club en la màxima competició continental es converteix en seu de la fase final.
El repte és majúscul per intentar aconseguir la tercera Eurolliga de la història blaugrana, després de la del 2003 al Palau Sant Jordi i la del 2010 a París. Saras Jasikevicius podria entrar en la història juntament amb Armenak Alachachian, Lolo Sainz i Svetislav Pesic a aconseguir-ho com a jugador i com a tècnic. De fet, el tècnic blaugrana és l’únic encara que ha guanyat el títol amb tres equips diferents: el Barça (1), el Maccabi de Tel-Aviv (2) i el Panathinaikòs (1). Fins ara el Barça ha arribat a set finals de la competició (1984, 1990, 1991, 1996, 1997, 2003 i 2010).
El Milà, el gran tapat
Ha estat tota la temporada entre els cinc primers i arriba a la cita sent l’equip del qual menys es parla. I això li treu pressió. Tenen Ettore Messina a la banqueta, que és, als 61 anys, el tècnic més veterà, amb dues copes d’Europa amb la Virtus i dues amb el CSKA. A la pista Sergio Chacho Rodríguez, que sap perfectament el que són aquestes cites, juntament amb una colla de grans jugadors. Els blaugrana, que van guanyar els dos partits de la lliga regular al Milà, són els favorits però a un partit pot passar de tot perquè un mal dia el pot tenir tothom.
El CSKA arriba a la cita després d’eliminar el Zenit de Xavi Pascual (1-3) en les semifinals de la VTB, mentre que l’Efes ha acabat líder intractable en la lliga turca (29-1) i s’ha plantat a la final contra el Fenerbahçe amb un 5-0 en el play-off. Ataman acaba de renovar per dues temporades i té una guerra oberta contra l’Eurolliga en dir que li han pres el títol que tenien a les mans abans de l’aturada de la pandèmia. L’Efes pot ser ara o mai.
LES DADES
L’únic fracàs és si no dones el màxim
Josep Maria IzquierdoQuan s’arriba a una final a quatre, qui hi arriba s’ho ha guanyat a pols. Qui no guanya no fracassa perquè només pot guanyar un. El fracàs és si no dones el màxim de les teves possibilitats. Hi ha molts factors que hi tenen incidència però sobretot destacaria la dinàmica com s’arriba de resultats, de joc i de físic, i crec que tots quatre equips en això arriben a un nivell màxim. I sobretot només pensar en el primer partit. La resta no val. El Barça té grans jugadors que han jugat partits importants però no són l’equip amb més campions. I això compta perquè tots tenen ex-NBA, grans jugadors i se senten favorits. Saber jugar partits així és diferent per a cada jugador, que té la seva pròpia pressió del seu entorn. A vegades no s’ha d’intentar fer coses extres, sinó plantejar el partit com el que és, un partit. Quan es trenquen dinàmiques pot ser perillós.
CSKA-Efes, com la final del 2019
La primera de les semifinals (18 h) podria ser perfectament una final anticipada entre el CSKA i l’Efes. Els dos equips ja es van enfrontar en la final de l’edició del 2019 –l’última disputada perquè hi ha hagut l’aturada per la pandèmia–, que es va disputar a Vitòria i que els russos van acabar guanyant (91-83). Va ser l’edició en què el bàsquet turc va situar per primera vegada en la seva història dos equips del país en una final a quatre, perquè també hi havia el Fenerbahçe de Zeljko Obradovic, juntament amb el Madrid. El CSKA, que només s’ha perdut una de les 14 últimes cites de la final a quatre, no disposa de Milutinov per lesió ni tampoc de Mike James, que ha acabat a l’NBA. El favoritisme està més obert que mai.
Oriola, amb banyador Borat a Montjuïc
El capità del Barça, que no va voler tocar la copa per superstició, es va comprometre ahir al programa Tot costa de Catalunya Ràdio que si guanyen l’Eurolliga es banyarà a les fonts de Montjuïc amb un banyador estil Borat, un humorista. També s’hi ha afegit Àlex Abrines, però el mallorquí només s’ha compromès a fer-ho amb un banyador normal.