El fracàs de la selecció espanyola
Les falles de València
L’or dels dos últims europeus cau a quarts contra la Sèrbia de Vasic, sent l’amfitriona i deixant al descobert les seves mancances
La Fonteta, de nou el marc de la derrota per a set de les onze jugadores de Lucas Mondelo
Suma 16,3 punts, 7 rebots, 4 assistències i 19,3 de valoració de mitjana en quatre partits a l’Europeu. És Sonja Vasic (1,89 m, 1989), al mateix lloc on disputava el seu últim partit de clubs amb l’Spar Girona en la semifinal de la Lliga Femenina el 24 d’abril (autora de 19 punts en el 87-74). Campiona de la copa amb l’Uni el 7 de març a la Font de Sant Lluís, l’alera, que es retira després dels Jocs, va encendre la metxa la nit de Sant Joan per guiar l’equip serbi en els quarts de final contra la selecció espanyola, amb 19 punts –3 en el descans i 7 al final del tercer quart– 9 rebots, 4 assistències i 24 de valoració, la més alta del duel resolt en la pròrroga (71-64), que forçava Ouviña amb 1/2 tirs lliures (62-62). Eren de la falta que els àrbitres van donar de tir –Sèrbia no tenia bonus– quan la base es menjava la possessió i no encarava l’anella.
Decisives
L’alera de l’equip serbi, eliminat en semifinals per Espanya en l’últim europeu a Belgrad –les sèrbies serien bronze i Vasic, escollida en el cinc ideal l’estiu que fitxaria per l’Uni–, acapara els atacs en el desempat, assistint Brooks en el 71-64 a 12 segons (triple) i Anderson al pal baix amb tota la defensa espanyola pendent d’ella (66-62 a 1:37), que no falla de 4,6 m (68-64). Ouviña és l’autora dels únics punts d’Espanya en la pròrroga, (66-64 2/2 tirs lliures a 1:33). La base empatava a 62 després del 62-61 de Vasic en l’enèsima pilota que es jugava en l’un contra un a 22 segons per acabar –10 punts en l’últim quart–. L’anterior, a un minut, era anul·lat per ser fora del temps de possessió. L’asfixiant defensa de les jugadores de Marina Maljkovic era l’altra clau de la remuntada, amb pressió a tota la pista per evitar el joc de transició i forçant les pèrdues d’un equip amb poc lideratge al parquet. Cazorla, a 2:36 per al final dels 40 minuts, anotava la última cistella en joc (55-61).
Absents
La pivot del Galatasaray Tina Krajisnik anul·lava Astou Ndour (12 punts, 9 en el primer quart i un triple en el segon) en els moments decisius. L’ombra d’Alba Torrens –positiu per Covid abans de començar l’Europeu, igual que Tamara Abalde–, Marta Xargay –retirada del bàsquet– o Anna Cruz –de la selecció per no suportar Mondelo–, que solien agafar la responsabilitat en l’equip que havia guanyat tres dels últims quatre campionats continentals; no parava de créixer. En l’altre campionat Espanya va ser tercera (2015). A Rio i en l’últim mundial, plata. Demà (15 h) juga per anar al premundial contra Rússia. I queden els Jocs de Tòquio. Les semifinals, Bielorússia-França (18 h) i Sèrbia-Bèlgica (21 h).
Les apostes
Ndour va jugar 34 minuts; Ouviña, 30; Laura Gil, 29, i Raquel Carrera, 25. La quarta jugadora del València en la selecció –i MVP en la final a quatre de l’Eurocopa–, Queralt Casas, 13, poc més que la capitana –i titular– Laia Palau. L’ensopegada de l’equip de la FEB ho és també de l’aposta de Juan Roig pel bàsquet femení. El club va perdre la final de la copa a casa i tampoc va aprofitar l’oportunitat de guanyar la Lliga Femenina amb el 74-76 contra l’Avenida en el segon partit de la final, que es resolia a Salamanca. Les blaves, subcampiones de l’Eurolliga, eren les altres grans aportadores de la selecció, amb Sílvia Domínguez (5 punts en 17:29), Leo Rodríguez (0 en 6, la que juga menys de les onze) i Maite Cazorla (11 en 24 i tres faltes seguides, impensable en les competicions estatals). I València és també el primer lloc on van perdre el curs passat, en la semifinal de copa contra l’Spar Girona. El segon, en partit de lliga. La copa l’any que ve torna a ser a la Fonteta.
