Bàsquet. Jocs Olímpics
Del somni americà a l’africà
Nigèria, farcida de jugadors NBA, fa història en ser la primera selecció africana a superar els Estats Units; ho fa amb Mike Brown (Warriors) de seleccionador i d’ajudant, el català Jordi Fernández
“El món respectarà Àfrica després que Nigèria s’hagi guanyat el respecte. La gent negra del món necessita Nigèria com a font d’orgull i confiança.” Aquesta és la frase de Nelson Mandela que porten escrita a la samarreta. És una frase motivadora per al continent africà. Els somnis són possibles en un continent amb reptes socials i econòmics. Nigèria –rival d’Espanya a Tòquio– s’ha convertit en la primera selecció africana en la història a superar els Estats Units. Va ser al Mandalay Bay Events Center de Las Vegas, en la preparació dels Jocs, contra un combinat nord-americà amb tops de l’NBA: Durant, Tatum, Adebayo, Beal, Lillard, Grant, Green, LaVine, Love, Garland i Bee. Per trobar una referència de la gesta i del creixement de Nigèria cal recordar dues dades: el darrer partit entre les dues seleccions va ser en els Jocs Olímpics de Londres i els americans van superar Nigèria de 83 punts (156-73). I els Estats Units només havien perdut 2 dels últims 56 partits amistosos des del 1992.
Les memòries d’Àfrica sempre recordaran una selecció única i en què trobem un català com a partícip de la història: Jordi Fernández. El tècnic de Badalona (27/12/1982), assistent als Nuggets, va rebre la trucada del seleccionador Mike Brown, assistent principal de Steve Kerr als Warriors. La història és de fades. Quan Fernández va marxar als EUA a un campus va entrenar el seu fill, ara jugador de l’Oviedo (LEB Or). I li va agradar tant que va apostar per ell als Cavs. Els camins es van separar però l’amistat, no. I sobretot el respecte professional del deixeble al seu mestre. “Vaig renunciar al mundial amb Espanya fa dos anys pel naixement del meu fill i volia ser en uns Jocs. Quan en Mike m’ho va dir no m’ho vaig pensar, és un aprenentatge de luxe; en Mike ho fa per il·lusió, no per diners.” A Nigèria hi han coincidit amb un grapat d’NBA. I també l’ex-Prat Joventut Agada. Fernández ho té clar: “L’objectiu és passar de ronda, seria una cosa mai vista, els nanos han vingut amb una motivació infinita i es nota, és increïble.” El català continua en un núvol. Està complint el somni africà. Ara li queda l’americà: ser primer a l’NBA. No tardarà.