PIERRE ORIOLA
CAPITÀ DEL FC BARCELONA
“Sobrevisc perquè m'he anat adaptant a diferents rols”
Pierre Oriola afronta el cinquè curs al Barça sent l’únic que es manté des de que va arribar i havent-se quedat a les portes dels Jocs
Quan arribin les retallades les estudiarem, haurem de buscar la fórmula perquè les dos parts en surtin beneficioses
Pierre Oriola (Tàrrega, 25/9/1992) és l’únic supervivent de la plantilla de fa cinc anys. Va aterrar després de ser campió de l’ACB amb el València i l’actual capità blaugrana ha fet tots els papers de l’auca en el joc interior sempre al servei de l’equip. Cada any canvien jugadors però ell és l’únic intocable..
A hores d’ara la plantilla del Barça -pendent del què passi amb Pau Gasol,- serà més curta que el curs vinent. Això li donarà més protagonisme?
Sempre t’has de guanyar el lloc i els minuts hi hagi més o menys jugadors. Sí que és cert que si hi ha més jugadors hi ha més competència. Però jugar va en relació a com va al dia a dia, el què aportes. Ser una plantilla més curta també és una oportunitat pels joves del planter.
Passen els anys i canvien els jugadors però tu sempre hi ets. Què fa molt bé?
Han anat canviant jugadors i jo me anat quedant. Del meu primer any només quedo jo. És positiu perquè he sobreviscut però és perquè he anat aportant coses a l’equip i me anat adaptant a diferents rols. La competència és alta i no serà fàcil tenir minuts. Hi ha molta polivalència i de nivell. Com sempre estic disposat a sumar i a aportar el què necessiti l’equip i l’entrenador.
Li ha estat fàcil el procés?
No ha estat fàcil adaptar-se. El bàsquet cada vegada és més físic i jo no sóc un jugador molt físic. Me adaptat al canvi de rols, en moments ser important i d’altres no tan. És la clau de la meva supervivència i sempre deixar de banda el què m’hauria pogut anar millor individualment. Me sentit més còmoda al quatre els últims anys i el curs passat vaig estar tres quarts de la temporada de cinc.
Tot i el curs irregular vas estar fins a última hora a la selecció espanyola per ser als Jocs!
Sabia que seria complicat estar a la llista definitiva perquè hi havia el moment Usman Garuba. S’havia de premiar i s’havia de tenir en compte el què havia fet durant els últims tres mesos que, casualment, van ser els que jo no vaig tenir minuts ni protagonisme. Sí que havia estat important a la selecció en anteriors campionats però en competicions curtes s’han d’aprofitar els moments i Garuba estava en un bon moment i pendent d’aspirar a un bon lloc al draft. Entenc que un jugador de primera ronda que no anés als Jocs hauria estat estrany. Em quedo amb l’experiència d’haver compartit vestidor amb el Pau i el Marc Gasol, el Chacho i el Ricky, tres dels quals s’han retirat.
Com és Saras Jasikevicius amb els jugadors??
Ajuda que hagi estat jugador perquè al final ens pot entendre molt bé. Entén els caràcters dels jugadors tan dins com fora de la pista. Et pot aconsellar. És molt bo tenir un entrenador que fa poc temps va ser jugador i no un jugador qualsevol sinó un dels millors bases de la historia del bàsquet. Té experiència i coneixement i darrera d’aquest posat seriós, que sembla que faci arribar al límit al jugador durant el partit, hi ha una persona humana de 10. És clau que t’exigeixi al màxim com a tècnic i després coma persona sempre va de cara i pots conversar.
Al Barça de futbol ja estan patint retallades. Entén que també us tocarà a vosaltres?
Quan arribin les retallades estudiarem el què haguem d’estudiar i ho afrontarem de la millor manera. El club està per sobre de qualsevol jugador, entrenador o directiu i ho intentarem fer de la millor manera possible. A ningú li agrada que li toquin la seva butxaca però haurem de fer un esforç i ajudar al club. Això sí, s’haurà de buscar la fórmula, com ja s’ha fet en alguns casos, perquè a les dues parts ens surti beneficioses.
Es parla molt dels joves que estan fent la pretemporada. Tenen nivell Barça?
És complicat perquè això es veu jugant. Entrenant és diferent. La clau és quan ens juguem les garrofes és quan es nota al nivell. Penso que pels joves és més fàcil jugar al Barça o al Madrid perquè hi ha molt talent i et sumes i el pots desenvolupar la teva qualitat. A la vegada és difícil tenir l’oportunitat perquè hi ha jugadors de qualitat.
Com ha viscut l’adéu de Hanga i Claver, dos peces claus del vestidor?
Són pèrdues important a nivell esportiu però sobretot humà. Tot i que l’Adam hagi anat al Madrid li desitjo sort, no contra nosaltres. A priori el canvi de cromos ha estat bo pel nivell dels jugadors que han arribat per substituir-los.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.