Tot és començar
L’Spar Girona obre a Fontajau contra el Sopron (19.15 h, Esport3) el setè curs seguit a Europa, el quart en el màxim nivell, encara amb l’equip migrat per les baixes
L’equip hongarès és un dels més potents del grup de l’Uni
Salt inicial de la setena temporada de l’Spar Girona a Europa, aquest vespre a Fontajau (19.15 h, Esport3), amb un plat fort, el Sopron hongarès, semifinalista de la darrera edició de l’Eurolliga. L’Uni, amb una plantilla inferior a la que el curs passat va establir el seu sostre continental –i el del bàsquet femení català– disputant els quarts de final de la màxima competició i la de més nivell en l’àmbit de clubs perquè no s’encavalca amb la WNBA, arriba a l’inici migrat per les baixes però recuperant efectius. Laia Palau va jugar els seus primers minuts diumenge en el 65-42 contra el Bembibre i avui és el torn de Kennedy Burke. “Faré el que faci falta. Amb el Bembibre me’n puc sortir millor sense que es noti tant la diferència, però amb els equips que ens anem trobant... He estat parada molt temps”, assenyalava la capitana de l’Uni sobre el rol que va dur a terme contra les castellanes defensant les interiors de l’altre equip per no castigar el seu bessó dret. “Independentment dels rivals, estem seguint el nostre propi procés de construcció, amb les jugadores que tenim i amb les que estan arribant i les que ens reincorporem de lesions”, deia la base, un clàssic de la competició, en què va superar les mil assistències. El 2016...
Obert
Fontajau recupera el bàsquet continental obert al públic, des del febrer del 2020, quan l’Uni va superar l’Schio, i després del parèntesi en forma de bombolla de la primera eliminatòria de la fase de grups el desembre passat. “Tinc molt clar què espero de la gent que ve, inaugurem Eurolliga i ho fem a casa. La gent té ganes de veure bàsquet i farà aquest esforç malgrat l’hora”, assenyala Palau, que adverteix: “És un rival d’entitat i encara que l’equip estigui per fer és el teu: veus com es va construint i de què és capaç.”
El Sopron té la baixa de Shey Peddy, a la WNBA encara amb les Phoenix Mercury en la semifinal amb les Aces de Chelsea Gray, que dominen 2-1. Gabby Williams, campiona de lliga amb l’Uni el 2019, n’és la referència (16 punts de mitjana la temporada passada) i Jelena Brooks el far a dins (15). Napheesa Collier, Nevena Jovanovic i Aby Gaye són fitxatges de renom de l’estiu que fan més fort un grup rocós. “S’està mereixent el respecte a l’Eurolliga. És un equip difícil, estan consolidant el seu projecte i encara que els faltin jugadores que són a la WNBA és un equip sòlid que conserva l’estructura d’altres anys. Juguen molt bé i de memòria”, assegura Laia Palau.
Kennedy Burke arriba a temps i en forma per al debut
“Ha entès molt bé la manera que tenim d’atacar, l’he vista molt bé i es nota que ha competit tot l’estiu i que té un bon nivell físic. És clar que tindrà jet-lag però ens ajudarà molt i molt, té bona predisposició”, deia Laia Palau sobre Kennedy Burke (1,85 m, 1997), màxima anotadora de l’A1 italiana (21,6) i segona en rebots (11,6) la temporada passada, i que, amb la sorprenent eliminació de les Seattle Storm a la WNBA –les Phoenix Mercury en van ser el botxí–, arriba a temps per a l’estrena en l’Eurolliga. Burke ha disputat 23 partits aquest estiu, amb 3 punts i un rebot en quasi 8 minuts de mitjana en una plantilla en què ha conviscut amb Breanna Stewart (Iekaterinburg), Katie Lou i Karlie Samuelson (Avenida), Jewell Loyd i Sue Bird. “Sumem una peça més, que no esperem que demà [avui] sigui decisiva però que esperem que ens ajudi, tan mancats de rotació com estem”, deia Pere Puig sobre la darrera jugadora a arribar, en espera que es resolgui la situació de Michaela Onyenwere, lesionada i a qui el club vol retenir fins a final de curs. “Li donem la benvinguda, esperem que la seva adaptació sigui com més ràpida millor i que comenci a ajudar-nos des del primer moment”, hi va afegir el director esportiu de l’Uni.
