Europa les mira
Bàsquet. Com en el gran triomf a Schio, l’Uni és un equip ja acostumat a protagonitzar tardes i nits memorables en les competicions europees
El recorregut continental de l’Spar Girona comença a fer patxoca en un club relativament modern que va debutar en l’Eurolliga el 2015 i que va tocar sostre el 2019 plantant-se a les semifinals de l’Eurocopa. Des de llavors cada temporada, malgrat les dificultats per plantar cara en l’àmbit econòmic a les grans potències, el club fa algun pas endavant. L’espectacular victòria de dijous a la pista de l’Schio (68-76), és la 15a de l’equip en les quatre edicions que ha competit en l’Eurolliga i es pot emmarcar entre les grans gestes de l’equip aquests últims anys. Arribar a la pista d’un dels referents europeus i assaltar-la just en el pitjor moment dels últims anys és un d’aquells episodis per recordar, però n’hi ha hagut molts més.
Schio, el precedent
A Itàlia no guardaran un bon record de l’Spar. El 22 de gener de l’any passat Gruda i la resta van acabar assolint un triomf insuficient (77-74) en el partit que va obrir per primer cop les portes dels quarts de final de l’Eurolliga a les gironines. L’equip es va haver de sobreposar a la desqualificació per dues tècniques d’Alfred Julbe en el tercer quart. David Muñoz va acabar fent d’entrenador en un final en què la canadenca Achonwa va tenir un tir per remuntar l’eliminatòria a un equip molt diferent a l’actual, amb Gray, Vasic i Elonu.
Cau el campió
La primera temporada en l’Eurolliga va ser una experiència en tots els sentits, però per a l’hemeroteca i l’arxiu del club queda una victòria simbòlica en el penúltim partit de la fase regular contra l’equip que defensava la corona europea, l’USK Praga (54-52) liderat llavors per Laia Palau, Marta Xargay i Sonya Vasic, Petrovic en aquell moment. L’alegria d’aquell dia a la pista i a les graderies estava més que justificada. Les paraules de l’entrenador, Miguel Ángel Ortega, ja avisaven del caràcter que havia de tenir l’Uni per fer-se valer a Europa: “No hem parat de lluitar en cap moment i l’Adri (Knezevic) ha ficat una cistella decisiva amb el cor, per collons. Coses com aquestes et fan sentir optimista de cara al futur.”
Una semifinal històrica
El 14 de març del 2019 l’Uni va escriure una de les seves millors pàgines a Fontajau eliminant l’Asvel en l’Eurocopa i esdevenint el primer club català a jugar unes semifinals europees. La victòria (64-51) va acabar amb una gran festa a la grada i Èric Surís va fer jugar fins i tot en els instants finals una joveníssima Júlia Soler, ara ja consolidada en la primera plantilla. L’eliminatòria ja s’havia resolt en l’anada amb un 57-80 dels que fan època contra un dels grans del bàsquet francès.
‘Ensaladilla’ russa
El club va arribar a l’Eurolliga 2019/20 molt més ben equipat que en les anteriors edicions, tot i que la competència tornava a ser sensacional. El momentum d’aquella temporada va arribar a Fontajau en el partit contra el temible Dinamo Kursk de Roberto Íñiguez, que va rebre un correctiu proper a la humiliació (79-61) amb Palau, Mendy, Coulibaly i l’americana Sykes en plena forma mentre esperaven un petit reforç: Vasic.
Primer triomf a fora
Un altre obstacle que va superar finalment l’equip en la temporada del Glòria va ser assaborir finalment una victòria en l’Eurolliga fora de Girona. Ho va fer a Montpeller (45-57)recorrent a l’experiència. El triomf el va classificar per als quarts de final per la desqualificació del Sopron, però just al febrer la pandèmia començava a fer estralls, sobretot a Itàlia i la competició va saltar pels aires.