Més bàsquet

JUAN CARLOS NAVARRO

Navarro ha estat la ‘Bomba’

Navarro, format al planter, és el millor jugador de la història del Barça jugant 20 anys de blaugrana, cosa difícil de veure en el bàsquet actual; ha estat estrella, referent, li han retirat la samarreta i ara n’és el mànager general

Mite 20 anys amb la samarreta del Barça, 23 títols i 10 medalles amb la selecció

Juan Car­los Navarro Fei­joo (13/6/1980, Sant Feliu de Llo­bre­gat). Un paio dis­cret quan va començar a botar la pilota. Un paio dis­cret fa 20 anys quan ja era una de les pro­me­ses del bàsquet euro­peu sent un dels júniors d’or, un paio dis­cret quan va gua­nyar l’Euro­lliga i un paio dis­cret ara com a mànager gene­ral del Barça. És el millor que ha tin­gut Navarro durant la seva tra­jectòria: humi­li­tat, i no ha can­viat mai. Sem­pre amb la mateixa pare­lla, la Vane; sem­pre amb el mateix grup d’amics; sem­pre amb el mateix club. For­mat al pati de casa amb una cis­te­lla vella cui­dada pel seu pare, ani­mat pels seus ger­mans a qui els agra­dava el bàsquet, va ser quan va començar a créixer aquest talent. Un talent per sobre de tot des­ca­rat. I amb capa­ci­tat per rein­ven­tar-se. La seva tècnica per superar juga­dors més alts i evi­tar els taps, com quan jugava amb els seus ger­mans a l’habi­tació, li va fer desen­vo­lu­par aquest tir tan carac­terístic bom­bat. Per això el seu tècnic al plan­ter Agustín Cuesta el va reba­te­jar com la Bomba Navarro. No podia ser més encer­tada la des­cripció. El que va fer en els anys poste­ri­ors va ser pur espec­ta­cle fent encen­dre el Palau Blau­grana en les grans nits amb record espe­cial, com el d’ara fa nou anys, en un Barça-Madrid amb 33 punts i 44 de valo­ració. La seva tra­jectòria va ser tan explo­siva que el 2003, ja com a mem­bre del pri­mer equip, va asso­lir la pri­mera Euro­lliga de la història del club que tant s’havia resis­tit. No era l’estre­lla perquè hi havia el tri­dent Bodi­roga, Jasike­vi­cius i Fucka, entre molts altres, amb Pesic a la ban­queta.

El 2007, quan ja ho havia gua­nyat tot amb la selecció i amb el Barça, va accep­tar el repte de pro­var l’NBA. Els Grizz­lies, on jugava el seu amic Pau Gasol, el van convèncer, i es va tirar a la pis­cina. L’experiència va durar ben poc, perquè només d’arri­bar a Memp­his van tras­pas­sar el seu gran amic als Lakers. Es va con­ver­tir en un espe­ci­a­lista en el tri­ple i aquell mateix estiu va fer les male­tes per tor­nar al Palau Blau­grana. Allà li que­dava una dècada bri­llant on cer­ti­fi­ca­ria ser, segu­ra­ment, el millor juga­dor de la història de la secció amb permís d’Epi –era un altre bàsquet–. Com a mínim la Bomba Navarro té dues Euro­lli­gues més que l’estre­lla dels anys vui­tanta i noranta del Barça. El seu punt àlgid li va arri­bar el 2010, quan en aquell equip de somni al cos­tat de Ricky, Sada, Basile, Lor­bek, Gri­mau, Lako­vic, Mickael, Ndong o Mor­ris, diri­gits per Xavi Pas­cual, va tocar el cel d’Europa amb un paper colos­sal de l’MVP Navarro. El pro­blema va ser la gestió del seu tan­ca­ment de car­rera. Les for­mes de Nacho Rodríguez i Juan Lla­neza no van agra­dar pel tracte que hau­ria d’haver tin­gut una lle­genda, i després d’un any dur per lesi­ons i falta de con­tinuïtat, el van con­vi­dar a ple­gar.

El seu futur, però, pas­sava pel club amb un acord de llarga durada i aga­fant els galons al bàsquet de base al cos­tat de Mario Fernández. L’entrada a la pre­sidència de Joan Laporta va pre­ci­pi­tar el que estava can­tat: Navarro pas­sava a ser el mànager gene­ral. En aquesta nova tasca el pri­mer que va acon­se­guir va ser un fet ines­pe­rat: el retorn de Pau Gasol. Tot i la pressió que hau­ria tin­gut perquè por­tava dos anys sense jugar, l’ex NBA va ser peça clau per al títol ACB i que­dar-se a les por­tes del títol euro­peu con­tra l’Efes a Colònia. El seu conei­xe­ment i la comunió amb Jasike­vi­cius, amb qui eren amics, ha faci­li­tat el seu camí de les pis­tes als des­pat­xos.

La reti­rada de l’11 blau­grana, però, va obrir un ven­tall de pos­si­bi­li­tats de futur. Una d’elles, la de la fede­ració espa­nyola. Però la va des­car­tar. Amb la selecció espa­nyola Navarro també va tren­car tots els regis­tres i es va reti­rar con­ver­tit en el juga­dor que més vega­des ha defen­sat la samar­reta de la selecció espa­nyola (254). El pal­marès de la seva car­rera des­criu la seva gran­desa: 23 títols amb el Barça i 10 meda­lles inter­na­ci­o­nals en els tres cam­pi­o­nats grans: Jocs Olímpics, mun­di­als i euro­peus. Va ser, com no podia ser d’una altra manera, el capità del Barça i de la selecció espa­nyola.

L’estab
Si b

fa 20 anys

AMB PAVELLÓ AMB EL SEU NOM. Navarro va començar a fer els seus primers bots a Sant Feliu de Llobregat, el seu poble natal, on va arrelar i on encara hi viu. La vila li va concedir el reconeixement de posar el seu nom al pavelló on juga el Santfeliuenc i, curiosament, les seves dues filles, la Lucía i l’Elsa, juguen en aquesta mateixa instal·lació esportiva defensant la samarreta del Barça CBS. Identitat total amb Sant Feliu de Llobregat, on té un restaurant: la Barmuteria.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)