El canvi brutal que ha viscut la secció de bàsquet en les dues últimes temporades a can Barça té un nom i el sap tothom: Saras Jasikevicius. Va aterrar a Barcelona després d’una llarga travessia pel desert que ni tan sols Pesic va aconseguir capgirar, sobretot per aquella dolorosa derrota en la final de la lliga del 2020 contra el Baskonia en una temporada en què s’havia fitxat Higgins, Davies, Mirotic i Abrines. Abans de l’arribada del lituà, el Barça es va estar sis temporades sense guanyar la lliga i l’última final four que va jugar va ser la del 2014.

Les aproximacions del club per fitxar Jasikevicius, soci del club i un seguidor acèrrim, van començar el 2016, però la política esportiva erràtica de la secció el va fer tirar enrere. L’estiu del 2020, finalment, va decidir que era el moment. Va poder imposar una sèrie de condicions vitals, com ara tot un cos tècnic de confiança absoluta, i el fitxatge d’un base que ell coneixia molt bé, Calathes, antic company al Panathinaikòs.

La primera missió de Saras era clara, posar punt final a l’hegemonia del Madrid de Laso en el bàsquet ACB. Dels últims tretze clàssics, el Barça n’ha guanyat deu; l’últim, la final de diumenge, amb una remuntada de 16 punts.

En dues temporades, els de Saras han jugat totes les finals possibles, dues lligues catalanes, dues supercopes, dues copes, una lliga i una Eurolliga. El primer torneig europeu és, evidentment, l’assignatura pendent i segurament el que fa que l’ambició de tot l’equip es mantingui intacta, ja que el tron europeu és un desig gens obscur.

La mitja part

De la incidència del tècnic sobre els seus jugadors, en va deixar constància l’MVP de la final, Nikola Mirotic. L’equip va arribar al descans amb 29-18, la pitjor anotació en una final de copa, després de fer més de 100 punts en els dos partits anteriors: “En la mitja part, el seu discurs m’ha posat la pell de gallina. Sembla que era l’únic que confiava en nosaltres.” Pel rendiment de l’equip, les paraules devien ressonar com el mític discurs de Tony D’Amato a Any given Sunday. Els jugadors van saltar al parquet disposats a cruspir-se el Madrid i a fe de Déu que ho van aconseguir.

Una de les principals lectures tàctiques del partit és que el Barça ha demostrat als blancs que els poden guanyar –de fet no paren mai de fer-ho– tant si es juga a fer 100 punts, com 80, 70 o 50. A mesura que ha avançat la temporada, a més, s’ha vist que les decisions esportives han estat les correctes, començant pel canvi d’Heurtel per Laprovittola, l’arribada de Jokubaitis, l’aposta per Sanli i fins i tot el fitxatge d’emergència d’Exum.