TXEMI URTASUN
JUGADOR DEL BÀSQUET GIRONA
“Aquest projecte m’atrau”
L’escorta navarrès, que debutarà demà contra el Càceres, aterra a Fontajau per aportar talent i experiència en un equip en “molt bona dinàmica” tot i que admet que parlar ja d’ascens a l’ACB són “paraules majors”
Txemi Urtasun (Pamplona, 1984) ha jugat en una vintena d’equips entre la LEB Or i l’ACB i arriba a Girona a aportar el seu gra de sorra en un equip en plena ratxa que encara es reforça més esportivament de cara a una segona volta apassionant. L’escorta debutarà demà contra el Càceres a Fontajau (12.15 h).
Com va sorgir l’oportunitat de venir a Girona?
El mercat ja es tancava i a Manresa estava tenint un rol secundari. El que volia era acabar la temporada jugant amb minuts en pista i amb més responsabilitat. Aquest projecte m’atrau i no em va costar gens acceptar el repte de venir.
Coneix Marc Gasol des que jugaven plegats en la selecció júnior. Li va trucar ell mateix?
No directament. En el primer entrenament el vaig poder saludar. De la plantilla actual també havia coincidit amb Josep Franch a Melilla. A Sàbat, en canvi, sempre me l’he trobat en equips rivals..
Va aterrar a Catalunya després de jugar la lliga de Mèxic (Aguascalientes). Com va anar l’experiència?
Em va agradar molt. Hi vaig anar perquè era una lliga curta de tres mesos. Va ser una temporada intensa de 20 partits. Em va ajudar molt que el nostre entrenador conegués molt el bàsquet europeu perquè era el germà de Ginobili, Sepo. El que em demanaven era el que jo podia oferir en aquell moment. Hi tornaria sense cap problema.
Després d’una molt bona ratxa amb cinc victòries seguides aquí ja es comença a parlar de l’ascens. Com ho veu?
A curt termini el més realista és mantenir aquesta bona dinàmica de l’equip. Tenim un mes i mig per acabar de conjuntar-nos tots i veurem en quin estat de forma arribem tots plegats al tram decisiu. El format d’aquest any a la lliga fa que pugui passar qualsevol cosa. Parlar de pujar són paraules majors, però és veritat que molts equips aspirem a jugar el play-off i el nou sistema pot ajudar que hi hagi sorpreses.
L’han fitxat com a especialista en el joc exterior o per aportar la seva expertesa?
Vinc amb la ment oberta i a fer el que em demanin. Sí que és veritat que, per la meva experiència i la meva trajectòria, tot el que sigui ajudar els més joves ho faré. Quan jo era jove sempre em trobava jugadors que ho feien i això sempre és positiu, per descomptat. He viscut moltes situacions diferents en molts equips i això és bo.
És un dels jugadors amb més experiència en la LEB Or. És una categoria que ha canviat molt amb els anys?
Ha tingut pujades i baixades. Li va fer molt mal fa uns anys el fet que no es podia pujar a l’ACB. Ara està en procés de recuperar-se i es veuen projectes molt engrescadors i sòlids amb la intenció de pujar i consolidar-se a la llarga en l’ACB. La veig millor que en els últims cinc o sis anys. És una categoria que anirà a més en tots els sentits.
Parlant de projectes i amb la seva experiència, en quin mirall es pot mirar Girona de cara al futur?
Crec que un bon mirall seria el del Tenerife, tot i que és cert que allà tenen un suport públic molt important per completar el pressupost pel tema del turisme. També Andorra és un club que ha anat cada any de menys a més. Són clubs molt consolidats que demostren que si treballes bé pots avançar.
El va sorprendre la decisió de Marc Gasol de tornar a jugar?
Sabia que es prepararia per tornar a competir i que es posaria en forma, però no m’esperava la decisió de dir “Em quedo a Girona i en aquesta categoria”.
Ha estat en un munt d’equips. M’imagino que en cap el president era també jugador...
No, no, però el cert és que, els tres dies que fa que soc aquí, si no sabés que en Marc era el president ni ho hauria notat. És veritat que per ser un jugador veterà i també per la seva experiència té un diàleg constant amb els entrenadors i em sembla molt positiu i una situació normal. Quan està al vestidor és un jugador més.
Dels jugadors més joves en té referència?
Els entrenaments són importants, però tots acabem demostrant la nostra vàlua quan competim i serà llavors quan me’n podré fer una idea.
L’Estudiantes i el Granada estan a un altre nivell?
A nivell de plantilla però també de resultats, sembla que sí. Tinc la sensació que l’Estudiantes té la pressió afegida de pujar i d’evitar a qualsevol preu el play-off. No volen ensurts.
Des de fora el sorprèn que l’equip hagi evolucionat tan bé amb un canvi d’entrenador pel mig, amb el segon fent de primer?
En els últims anys estem acostumats a veure molts segons entrenadors que passen a ser primers. I sol funcionar. L’aposta aquí també està sortint bé.
Es veu entrenant en el futur?
Ara estava precisament mirant Alfred Julbe, amb el qual vaig coincidir a Saragossa, mentre feia l’entrenament de l’Uni i m’hi fixava gairebé sense voler. M’agradaria fer-ho, però sovint és complicat compatibilitzar-ho amb la família.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.