A Manresa ningú vol més protagonisme del que es veu, tots són clau: president, tècnic, jugadors, club, aficionats...
Xavi Ballesteros - MANRESA
Quan el TDK Manresa va guanyar l’ACB va suposar un fet històric sense precedents en el món de l’esport d’un equip modest que guanyava la lliga. Demà a Bilbao s’estrena a la final four de la FIBA Champions League i és a dues victòries d’enlairar un títol europeu per primera vegada en els 91 anys de vida del club (1931). La sorpresa és com s’ha arribat fins aquí, amb un grup de jugadors ambiciosos que no havia destacat enlloc però del qual el mag Pedro Martínez ha aconseguit fer-ne un equip amb majúscules. Ells amb el suport de tota una ciutat de 70.000 habitants i una afició fidel que anirà en massa (uns 2.500) fins a Miribilla per viure in situ un moment que recordaran per sempre.
Què han preparat d’especial?
Res. Hem fet les rutines habituals. No entrenem més ni preparem més el partit que altres vegades. Hem d’estar concentrats i serà clau l’estat anímic. No sabem el que ens trobarem. Dins el vestidor tenim gent amb lideratge i estan fent la tasca perquè tothom arribi amb força i empenta. Ha de ser un partit més.
L’eufòria que es viu a Manresa i al bàsquet català pot afectar l’equip?
La darrera vegada que vam estar en una situació semblant, que va ser a la copa, no ens va anar gaire bé. També és cert que no juguem contra un equip tan potent com llavors, com era el Barça. Crec que serà un partit igualat i que no es decidirà fins al final, als últims dos o tres minuts. Evidentment, volem el títol, però el que hem de valorar és haver estat a la copa, estar a la final four de la FIBA Champions League i haver-nos classificat per al play-off a quatre jornades del final.
Estan escrivint una de les pàgines històriques dels més de 90 anys de vida del Manresa. N’és conscient?
Estic orgullós de formar part del Manresa. Hi he estat diferents anys i diferents èpoques i em sento orgullós d’haver ajudat el club perquè passin aquestes coses. Però la meva importància és la mateixa que té el president perquè això funcioni, la mateixa que tenen els jugadors que hi han passat, els aficionats...
El que està fent el Baxi Manresa aquest curs és un miracle en majúscules. Com s’ho ha fet?
No hi ha cap secret. Tenim una característica bona, que és que som competitius. Ens han encaixat moltes coses de la mentalitat de molts jugadors. Estem sorpresos dels resultats que estem tenint i jo el primer. Estem per sobre del que esperava quan vam fer l’equip i quan vam començar a entrenar. Et podria dir coses que hem fet i coses que havíem pensat fer, però no és així. Hi ha jugadors que estan per sobre del nivell que esperàvem –ho dic jo però també ho diuen ells mateixos–, i això té a veure amb la química de l’equip, portar-se bé entre ells; tenim jugadors joves que tenen ganes d’anar a buscar un millor contracte econòmic, també d’altres jugadors que estan en l’edat de maduració, d’altres de veterans com el Rafa Martínez, que crec que dona molt equilibri en el dia a dia... Tot això que no saps quan comences ha anat bé. I per tant, amb humilitat i il·lusió però sobretot gaudir-ho. Espero que també tinguem una miqueta de sort.
El primer escull per intentar assolir el títol és superar el Riesen Ludwigsburg alemany, un equip que és quart a la Bundesliga?
En aquesta competició no són equips gaire coneguts. També els passa als alemanys, que tenen tradició. amb jugadors molt bons, sobretot nord-americans; l’any passat van jugar la fase final de la FIBA Champions League. Aquest any també els han encaixat moltes coses, com a nosaltres. Veig que és un equip que té identitat, fa bon bàsquet i és molt físic. Defensivament fan les coses molt bé, pressionen la pilota, són proactius al darrere i en atac tenen tres o quatre jugadors que tenen els rols més protagonistes que fan un un contra un i bloqueig i continuació espectaculars. És un equip molt ben entrenat.
Es parla molt, de forma merescudíssima, del seu paper com a tècnic, però té molt mèrit també l’arquitecte Xevi Pujol sent ‘rookie’ com a director esportiu?
Com a club, com a filosofia, creiem en la tasca d’equip. Si fem una bona temporada és per tots. Tots són importants, des de les oficines fins al president. Òbviament, el director esportiu hi dedica moltes hores i ha pres decisions arriscades, però ho hem fet tot en equip i també preparem partits en equip i patim en equip. Ningú vol més protagonisme del que es veu. Tot això amb una afició i un Nou Congost envejables.