Un peu i mig en la cinquena
Eurolliga. L’Spar Girona té coll avall la presència en la màxima competició europea per quart any seguit, més encara amb l’exclusió dels equips russos
La presència de l’Spar Girona en la propera edició de l’Eurolliga es pot donar per feta, malgrat que no hagi disputat la final de la Lliga Femenina ni hagi guanyat la copa, els requisits que havien permès a l’Uni disputar quatre cops la màxima competició continental, incloent-hi les tres últimes de manera consecutiva. Tot passa perquè la FIBA doni tres places a la FEB i, el resultat de les reunions de l’estament internacional aquesta setmana –dimecres a Mies (Suïssa) i divendres a Vílnius (Lituània)– reforcen una hipòtesi que fins al moment de la inscripció, d’aquí un mes, no es podrà confirmar. Els equips de Rússia i Bielorússia no seran admesos en les competicions internacionals. Una mesura presa l’1 de març i que continuarà sent efectiva tant a nivell de clubs com de seleccions.
La barrera de les 50 victòries a Europa establerta el 16 de març a Fontajau contra l’Avenida se superarà el proper curs en l’Eurolliga. L’Uni podria evitar-ne, fins i tot, la prèvia –un mal menor pel qual va passar el 2020 però que va impedir al València debutar-hi el curs passat– en funció de com s’acabi la lliga francesa –el Lió espera el Bourges o el Landes en la final–. L’Spar es va quedar sense quarts de final tot i batre el seu rècord de triomfs en una fase regular (7) per perdre contra les lioneses el 23-F. La invasió a Ucraïna l’endemà i la posterior expulsió dels equips russos li va reobrir les portes a estar entre els vuit millors per segon curs. La federació russa és la segona del rànquing de la FIBA i tenia tres equips en la darrera edició de l’Eurolliga, en què el Virtus, subcampió italià, pot ser un dels referents si acaba lligant Miguel Méndez, seleccionador espanyol i extècnic de l’Ekaterinburg, i completant la plantilla que s’intueix.