El que és bo es fa esperar
L’Spar Girona capgira l’eliminatòria amb el Villeneuve i s’assegura la seva presència amb els millors una altra temporada
El 69-57 de l’anada després de perdre per 23 a 5 minuts i un altre bon últim quart, ahir, decisius
Spar Girona 66 Villeneuve 43
SPAR GIRONA:Drammeh (14), Araújo (7), Flores (4), Tolo (7), Gardner (12) –cinc inicial–; Cornelius (3), Murphy (6), Etxarri (4), Labuckiene (4) i Bradford (5). 16/33 de 2, 5/15 triples (2 Drammeh i 1 Araújo, Cornelius i Bradford), 19/26 tirs lliures, 44 rebots (6 Tolo), 14 assistències (4 Flores i Tolo) i 80 de valoració (13 Gardner).ESBVA-LM VILLENEUVE:Smalls (5), Heriaud (4), Diaby (12), Ben Abdelkader (7), Salaun (6) –cinc inicial–; Djekoundade, Hirsch (5), Cisse, Blein i Diallo (4). 16/43 de 2, 2/20 triples (Ben Abdelkader i Hirsch), 5/10 tirs lliures, 33 rebots (7 Diaby), 10 assistències (6 Heriaud) i 30 de valoració (14 Diaby).PARCIALS:13-8, 16-17 (29-25), 17-12 (46-37) i 20-6 (66-43).“Sentir-te còmode, veure que els costa anotar i agafar bones dinàmiques.” És el pla de partit que tenia Bernat Canut i que es va acabar executant a la perfecció perquè l’Spar Girona segueixi disputant l’Eurolliga aquest curs. Un ser o no ser que l’equip ha pogut salvar en un inici de curs d’allò més exigent, amb relleu en els lideratges dins i fora de la pista i en què l’Uni ha sumat el sisè títol FEB de la seva història –la supercopa– pel camí.
Capgirar els 12 punts de l’anada (69-57), havent-se vist amb un peu i mig a fora a 5:17 per acabar la setmana passada (65-42), d’una banda, i no tenir la remuntada de manera virtual fins a 4:29 per acabar ahir (55-41 Drammeh, el seu setè punt en l’últim quart, triple inclòs), amb la grada de Fontajau com a protagonista d’una nova nit europea per recordar, de l’altra, són el segell del passaport europeu en primera classe per a aquest exercici 2022/23. Hi ha, també, la fortuna. Com els triples sobre la botzina de Cornelius al final del segon quart (29-25), el de Bradford al límit de la possessió a 16 segons per acabar el tercer (46-37) en el cinquè punt seguit de l’últim fitxatge de l’equip, o el que fa Drammeh a tauler des del lateral per empatar l’eliminatòria (53-41 a 5:08). I, també, que Kennedy Burke es lesionés en el tercer quart de l’anada i seguís el duel de Fontajau amb una aparatosa turmellera ortopèdica a la cama esquerra –“Va ser la nostra companya, és una gran jugadora i l’equip estava preparat per si jugava”, s’hi va referir Araújo. La seva absència va pesar en el desenllaç, amb les visitants anotant 6 punts en tot l’últim quart amb dues cistelles –50-41 d’Heriaud a 6:52 i el 58-43 de Diaby a 2:12– abans que Flores (3/4), Gardner (3/4) i Araújo (2/2) tanquessin la remuntada des de la línia de tir lliure i es desfermés l’eufòria col·lectiva.
Paciència
Començar amb tres faltes, dues en atac, abans d’estrenar el marcador (0-3 triple de Hind Ben Abdelkader, que acabaria amb 1/10 i 2-3 de Drammeh, que després va fer el 6-7 des de 6,75 m), no era l’inici somniat per a una remuntada de dos dígits. Labuckiene quan duia 9 segons a pista i havia entrat per Tolo, el primer canvi de Bernat Canut, donava el primer avantatge (8-7) obrint un 8-0 amb molt desencert i que s’explica per la superioritat en el rebot (13-8, Etxarri d’ofensiu).
Diaby en la primera possessió del segon quart va trencar la sequera negra en joc (13-10, des del 3-7 a 6:10 del primer) però en l’Uni eren més i entre Etxarri, Tolo i Murphy sumaven des de sota (19-15). Salaun donava els últims avantatges al conjunt francès, que en el tercer quart es començaria a fer petit amb Drammeh, Araújo i Gardner per partida doble, sempre de fora cap a dins, situant la màxima (37-29) a 6:51. Tolo la recuperava (39-31 a 6:12) i l’Uni era capaç de sobreviure amb dos punts de Murphy de tir lliure (41-35) abans que Bradford aparegués al rescat per alimentar les esperances grogues.
Drammeh les engreixava amb la seva ratxa anotadora a l’inici de l’últim quart, després que Murphy i ella superessin la barrera psicològica (48-37 i 50-39) i abans que Bernat Canut recuperés el cinc inicial per encarar els últims 5:22. Gardner a 3 minuts per acabar va ampliar el coixí (58-41) en l’última cistella en joc de l’Spar Girona, capaç d’afrontar els moments decisius com un equip madur que tornarà a mirar als ulls els millors del continent.
Cinquè any, el quart consecutiu
El Landes serà el primer equip amb qui l’Spar Girona es vegi les cares en la cinquena participació de l’Uni en la màxima competició europea, la quarta seguida i en què comptant les prèvies del 2020 i aquesta hi acredita 23-33. Serà dimecres que ve (19.30 h) a l’Espace François Mitterrand de Lo Mont i contra l’equip que el 23-F el va eliminar de l’Eurolliga, amb el 70-78 a Fontajau. Les conseqüències de la invasió russa a Ucraïna, que va començar l’endemà, van permetre tornar als quarts de final, de nou contra l’Avenida però aquest cop en una sèrie al millor de tres amb el desempat a Salamanca (74-65) després del 81-79 en la pròrroga a Girona. És el sostre d’un equip català en la màxima competició continental en l’àmbit femení. L’any abans, les castellanes van organitzar la bombolla i van guanyar per 66-74 un dimecres –l’Uni era local en la hipotètica anada– i 71-65 48 hores després. El Famila Schio serà el primer que vingui a Girona d’aquí a 15 dies, l’actual campió –Sopron, amb Brittney Sykes– ho farà el dia 15 i l’Avenida, el 21 de desembre només dos dies abans de l’Uni-Cadí de la Lliga Femenina, que no s’atura per Nadal: l’endemà de Sant Esteve és el Bembibre qui ve a Girona i l’Spar juga a Tenerife el dia 30. El primer partit del 2023, a Fontajau contra el Landes (4 de gener) i el 8 de gener a la pista de l’Estudiantes.
