“Girona sempre respon”

“Quan no destaca una ho fa una altra i estem molt unides. La gent ho veu i aquesta és ara la nova identitat de l’equip”

“De la Laia sempre se n’aprèn, em permet continuar creixent”

María Araújo celebrant una de les victòries en l’Eurolliga QUIM PUIG.

Patrocini

Si vols guanyar coses has d’anar per cada partit: primer el de l’Araski, i acabar contra el Salamanca, aquí a casa, és un repte

Borja Sánchez - Girona

La primera finestra FIBA de la temporada ja és història i demà l’Spar Girona reprèn la competició amb el primer dels cinc partits en deu dies, a Fontajau contra l’Araski (20 h). L’Uni recupera dimarts que ve el partit ajornat a la pista del Barça CBS, que s’afegeix als d’Eurolliga contra el Miskoc i de lliga contra l’Avenida. Dos per setmana fins a la visita del Casademont, l’únic que ha superat l’equip gironí en la lliga, el 4 de febrer abans de la segona aturada per les seleccions. En aquesta última, María Araújo (Vigo, 1997), brillava amb 19 punts i 10 rebots (27 de valoració) en el primer dels dos compromisos amb què Espanya segellava el bitllet per a l’europeu del 2023. “En català va bé”, diu la capitana de l’Spar Girona. “Em feia una mica de vergonya. Ara el parlo més, m’ho he proposat” argumenta la gallega, que va arribar el 2019.

Com estan? Comencen amb una bona traca de partits...

Hem tornat bé, la gent està contenta i ens hem entrenat bé. Tenim ganes de tornar a jugar: les sensacions són bones. Sí que són massa partits i al final el cos pateix, però és el que hi ha: som moltes i les rotacions ajudaran.

Com afronten aquesta voràgine? Tenen l’Avenida de colofó.

Com que són tants, al final vas d’un en un. Tots són importants i si vols guanyar coses has d’anar per cada partit: primer el de l’Araski, i òbviament acabar contra el Salamanca, aquí a casa, és un gran repte i un gran partit i hi volem arribar amb les millors sensacions per jugar bé.

Comparteix lloc amb Irati Etxarri, que arribava com a MVP.

És adaptar-se: canviar de rol perquè al Cadí podia jugar molts minuts i ara té un nou repte. Crec que està molt bé, treballa i a poc a poc entre les dues farem un bon combo perquè en Bernat pugui comptar amb dues jugadores en la posició de quatre al 100%.

L’arribada de Shay Murphy salva la baixa de Magali Mendy. Hi va compartit vestidor en la seva anterior etapa, quan venia a ser la gran referent del perímetre...

És veterana i té molta experiència. El que ha fet és adaptar-se i és la nostra especialista en el tir. Sap que quan surt és per anotar i, de punts, en té de sobres. És perfecta per a aquest tipus de rol.

Ja que parlem de rols, què tal de capitana? Com s’hi troba?

M’hi trobo bé, la meva personalitat és la que em defineix, ja sigui com a jugadora o com a capitana. El que sigui: estic contenta, miro d’ajudar l’equip tant a dins com a fora de la pista i anar sumant.

Coincideix amb Laia Palau, que era capitana de l’Uni i de la selecció espanyola, ara com a directora esportiva i ‘team manager’ respectivament. L’ajuda?

Sobretot és la meva amiga, tinc la sort de comptar-hi i de la Laia sempre se n’aprèn. Continuar tenint-la a prop em permet seguir creixent i òbviament sempre que hi ha qualsevol dubte el pots consultar amb ella.

El lideratge de Bernat Canut, tan jove, també és diferent.

Estem jugant bé i guanyant partits. Si l’equip funciona i fa un joc maco l’afició queda contenta i la gent sempre en vol més. És jove però ja té molta experiència tant en les categories inferiors de la selecció com en el Cadí. Ho està fent bé i connectar-nos com a entrenador i capitana perquè la sintonia de l’equip sigui la millor possible fa que ens escoltem molt. L’equip està al 100% amb ell.

No hi ha cap jugadora que destaqui i el públic s’enganxa.

Fem un joc maco, alegre i amb ganes de córrer. La gent respon bé, de fet Girona sempre respon. Quan no destaca una jugadora ho fa una altra i estem molt unides. La gent ho veu des de fora, això, i aquesta és ara la nova identitat de l’equip.

El dia de l’Estudiantes fan una primera meitat amb molt d’encert. S’entén que no el mantinguin, però aquests alts i baixos en un mateix partit és l’assignatura pendent de l’equip?

És clar que l’equip no pot estar tan bé els 40 minuts. Som moltes jugadores joves i, per exemple, la Laia era la nostra líder i ara hem d’agafar aquest paper entre totes. Quan hi ha avantatges tan grans al marcador també t’acabes relaxant de manera inconscient. Ha passat això i també que hem guanyat tot un campió d’Europa com el Sopron. Hi ha alts i baixos, però queda molta temporada, hem d’anar a poc a poc: són molts partits i aquesta aturada ha anat bé a moltes jugadores, que han pogut descansar.

Ara ve l’Araski, que han guanyat a la pista del València. Perillós.

Són equips que et poden guanyar i hem d’estar preparades. Però l’equip està bé i arribarem en un bon moment.

Diumenge visiten l’equip d’Èric Surís, el tècnic que tenien quan vostè arriba a Girona. Suposo que deu ser especial, per a vostè?

Hi tinc molt bona relació i me n’alegro, per ell, que torni a la lliga. Tinc ganes de veure’l, saludar-lo i parlar-hi. Està en un bon club, que fa una aposta molt decidida. Jugar-hi en contra sempre ho serà, d’especial.

I dimarts que ve, a la pista del Barça CBS, que els va eliminar de la Lliga Catalana, abans els va guanyar un amistós... Els tenen ganes?

Sí, i a més juguem a allà. Sabem que ens poden guanyar, ja ho han fet. I és com una espina que tenim clavada i que ens volem treure en aquest partit, perquè si som millors les hem de guanyar.