“No només ha estat el meu club sinó que encara és la meva ciutat i on vaig néixer. Hi ha jugadores que conec, que hi vam coincidir, però un cop comença el partit ja està: has de mirar de guanyar i competir i un cop comença ja no penses si un equip va de vermell i l’altre de blau” diu Èric Surís (1982) en la prèvia de l’UCAM Jairis - Spar Girona d’aquest diumenge al migdia a Alcantarilla. L’entrenador gironí, a l’Uni des del curs 2016/17 fins que va ser destituït, l’1 de novembre del 2020, afronta el tercer partit a la banqueta d’un dels dos ascendits aquest curs a la lliga. El sue debut va ser el 19 de novembre contra l’Avenida (58-62) i, dijous en la represa de la competició després de l’aturada FIBA, enllaçava la segona derrota a la pista del Leganés (91-80). “Tenim feia per endavant després d’un mal partit a nivell defensiu. La prioritat és millorar les nostres prestacions defensives i mirar d’estar a punt per fer-hi un bon partit en contra” apunta Surís, que posa en context el calendari: “Son dues de les visites més il·lustres, els dos equips Eurolliga més el València”. El Jairis és penúltim amb 3-5, balanç que comparteix amb sis equips més. “Jugues contra tothom però no és el mateix rebre els equips d’Eurolliga seguits o quan vens d’una derrota de la què no marxes content. No hi pots fer res, més enllà de corregir errors en una sola sessió” argumenta, resignat.

“És un equip molt potent i molt complicat, amb moltes armes i és molt difícil dur el partit al teu ritme” afirma Èric Surís sobre l’Spar Girona, que ve de perdre a Fontajau contra l’Araski. “Aquesta prèvia és diferent i ho fa tot més especial però ja està: quan comenci el partit, a estar-hi centrat” apunta sobre “un partit que mires de llegir, ajustar i competir per mirar de guanyar-lo, com qualsevol altre”. En les seves dues primeres temporades a l’Uni Èric Surís va obtenir dos subcampionats en la copa i dos a la lliga. La temporada 2018/19 va alçar el títol de la lliga espanyola –a la qual s’afegiria la supercopa–i la lliga catalana, a més d’arribar a la final de la copa i a les semifinals de l’Eurocup. També manté vigent el record del club de 17 victòries consecutives en lliga regular.

“Va ser molt maco pel que fa l’ambient, vam acabar contents tot i perdre per la química amb la nostra gent i pel que vam fer a la pista. Tant de bo es pugui repetir i ens tornin a empènyer” diu sobre el paper de la seva nova afició, davant de la qual debutava contra l’Avenida.