De Nadal a la Candelera
L’Spar Girona, alliberat i esperonat pel doble triomf sobre l’Avenida en 10 dies, té una altra setmana de tres partits per tancar el 2022 i, després, dos cadascuna fins a la finestra FIBA
Del “Per Nadal, un pas de pardal” al “Per la Candelera, una hora entera”, l’Spar Girona té un bon grapat de partits de lliga i Eurolliga, amb la segona aturada FIBA en l’horitzó –l’Uni (10-3 en la LF) no juga del 4 de febrer a casa amb el Casademont (9-4) fins al 16 a València (10-3)–, però amb la trajectòria redreçada amb el doble triomf sobre l’Avenida en 10 dies (11 i 21).
L’equip gironí tanca l’any divendres a Tenerife, cuer (2-11), que dijous trencava una ratxa de 10 derrotes guanyant a Canàries. Al gener, 9 partits del dia 4 al 31 –Landes i Miskolc a Fontajau, dos dels 4 partits a casa el mes de la costa– i després d’un desembre que havia començat congelat. De fet pintaven bastos, amb tres derrotes en els primers quatre partits, fins que la doble visita castellana feia pujar la temperatura.
Processisme
“Era una possibilitat, que tingués ansietat per anotar. En el segon quart ha tingut tirs precipitats però és normal”, exposava Bernat Canut després del triomf sobre el Cadí respecte a Brittney Sykes, titular –4 punts (4-0 i 16-4), 2 assistències i 8 de valoració els primers 6 minuts– en el seu debut després de perdre’s 8 partits des que l’Uni la fitxava tancada la primera finestra FIBA, a les acaballes del novembre. “És una gran defensora”, hi afegia el seu tècnic, que explicava: “És normal i fa diverses setmanes que no s’entrena amb l’equip. És un procés i entre tots l’hem de saber adaptar.” L’escorta treballava a Fontajau però en els desplaçaments a Turquia i Sant Sebastià es va quedar a Girona i, en molts exercicis de cinc contra cinc, no hi entrava per no “desvirtuar” els sistemes col·lectius mentre no en pogués formar part en la competició.
“No hi ha lesió”, diu alleujat Canut sobre les molèsties al psoes que han deixat Binta Drammeh en blanc els dos últims partits. L’alera sueca, de baixa quinze dies abans de la primera finestra, té inflamada la zona que es va lesionar al novembre. “On hi ha una cicatriu sempre hi ha més perill”, argumentava el tècnic sobre la precaució. L’imprevist amb Drammeh s’agreujava a la tardor amb la posterior lesió de Laura Cornelius –titular l’última setmana– i la sortida de Crystal Bradford; motiu pel qual la incorporació de Sykes era més necessària.
LA DADA
El Bembibre, amb Laia Moya, aquest dimarts
La pivot de Roses (1,86 m, 2001), que va debutar a l’Uni el curs del segon títol de lliga –Èric Surís li va donar presència a pista en 6 partits–, afronta la seva primera temporada en la Lliga Femenina amb el Bembibre, rival de l’Spar Girona aquest dimarts també a Palau-sacosta (20 h). Moya era fa un any al Miralvalle extremeny de la Lliga Challenge (9 punts, 6 rebots i 9,5 de valoració) i va ser campiona d’Europa de 3x3 quan jugava al GEiEG Uni; amb les també grupistes Júlia Soler (ara al Cadí) i Laura Méndez (Estudiantes).