LAIA RAVENTÓS
ESCORTA DEL CADÍ LA SEU
“No jugar de base és una decisió pactada”
Laia Raventós s’ha convertit en una de les sensacions del Cadí La Seu i ja en el seu tercer any s’ha consolidat com una de les líders
Laia Raventós (4/4/1997,
Santa Eulàlia de Riuprimer) compleix el seu tercer any a la Seu d’Urgell. I ho fa consolidada ja en la Lliga Femenina. El seu rol cada vegada és més transcendental en un equip amb un estil propi que s’adapta al seu joc.
Va arribar al Cadí sent la base suplent de Peña, i ara ha passat a escorta i juguen juntes. Se sent més còmoda?
Fa anys que em rondava pel cap deixar de dirigir per explotar altres coses meves. Ho va plantejar el Jordi Acero i em va semblar una bona opció. Tot va coincidir perquè el club no estava trobant cap bona opció per fitxar, i amb total comunicació amb el club vam pactar anar a la posició d’escorta en lloc de base.
És que, a més, fan una parella explosiva amb una Laura Peña que està brutal?
És cert que quan la Peña ha estat físicament tocada he tornat a la posició de base recordant vells temps. Ella està a un nivell top i jo personalment estic sent irregular. Jugar de dos m’ajuda a sortir ràpid quan hi ha el rebot i explotar les meves virtuts.
Peña va apostar per continuar a la Seu, però al nivell que està podia haver fet el salt a un equip gran?
Totalment. Té compromís amb el club, i tot i que podia haver canviat, va decidir apostar per continuar creixent i fent créixer el Cadí. És molt divertit jugar amb ella.
Ha canviat, l’equip, amb Jordi Acero agafant el relleu de Bernat Canut?
Cada entrenador és diferent i té la seva manera de transmetre els seus coneixements. Al principi es va notar el canvi, però el Jordi ja portava uns anys amb nosaltres, vam arribar junts, ens coneixia i ha estat molt atent. Tot i que són diferents, s’assembla bastant al Bernat i ens hi sentim bé.
Les expectatives són un handicap. Els està pesant després del que van fer el curs passat?
No vols pensar massa en els resultats de l’any anterior però es fa. La Lliga té més nivell, és una realitat. Guanyar la Lliga Catalana va ser un plus i una motivació, però després vam viure una fase d’adaptació de moltes coses noves i no vam tenir la sort de cara en alguns moments.
Quin regal, el somni que estan vivint a Europa havent arribat als quarts de l’Eurocopa.
Està sent molt divertit. Hem anat passant eliminatòries i ha estat una motivació. Però hem de trobar l’equilibri per centrar-nos en la lliga per mantenir el mateix nivell els dimecres i els dissabtes.
Té un estil de joc que enganxa, molt divertit, però necessita trobar un equilibri, oi?
Sempre m’he exigit molt i, tot i haver-ho millorat, encara vaig a dies. He de tenir paciència. Amb tants partits a vegades em falta una mica d’energia, jugant tant hi ha menys descans. Està sent molt intens
Ara té aturades per les finestres FIBA. Què fa aquests dies?
Volia marxar a algun lloc, però al final me’ls prenc per desconnectar. M’estic a casa, a Santa Eulàlia de Riuprimer; estic amb la meva gent per Osona, i també he anat a Barcelona a fer coses. La Seu sembla a prop de tot, però està lluny de tot.
La Lliga ha crescut de nivell per equips i fins i tot debutants com el Barça estan sorprenent. A vostè també?
Sempre li he tingut molt respecte, al Barça, perquè en la pretemporada vam jugar i de seguida es va veure la seva intensitat i la seva identitat. Tenen un gran entrenador, no em sorprèn tant com li pot semblar a la gent.
Vostè va experimentar anar a jugar als Estats Units després del seu pas pel Segle XXI. Ho recomana a les joves?
Si tenen aquesta curiositat, totalment, perquè sempre pots tornar. No ho recomano si la decisió és perquè també ho fan les teves companyes.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.