Sí. Ja hauria pogut jugar abans de Sevilla, però van preferir no forçar i estic en molt bones condicions. Em fa especial il·lusió no només pel fet de jugar a casa, sinó perquè mai des del 2006 ho he fet com a amfitrió ni quan jugava al Barça ni al Baskonia ni al València.

Sí, a més no juguen a casa però mouen molta afició. Hem d’igualar el seu nivell físic i d’intensitat, jugar amb molt de ritme com ells. Som més sòlids en el 5x5, en què podem llegir millor les situacions i controlar el partit. Tenen jugadors que anoten molt. Jugar a Badalona dona una motivació màxima. Ho hem d’enfocar bé, però sabent que els caps de sèrie i favorits són ells.

A Badalona és difícil que els fills o filles no tinguin un lligam amb el bàsquet d’alguna manera. Per a molts de nosaltres, com per exemple l’Albert Ventura, el Joel Parra, el Dani Miret..., que som de Badalona, jugar la copa a la ciutat és una experiència única i per això és un plus per a tot l’equip.

Està clar que tenir el Barça o el Madrid anant per l’altra part del quadre és bo sempre que nosaltres no fallem. A vegades s’oblida que el Baskonia és un equip de nivell màxim. Està bé que l’afició estigui il·lusionada, però no hem de córrer.

Sí, en Carles era tercer entrenador i jo tenia un rol diferent fa 15 anys. Seria molt bonic, per tot el que suposa aquesta copa poder aixecar el títol. Han passat molts anys i és l’escenari ideal.

Tenim jugadors del planter amb molta implicació, i el planter és la nostra essència. De les necessitats econòmiques en fem virtuts fent passos endavant amb molts joves.

El nostre èxit els últims dos anys va més enllà dels resultats. L’afició torna a venir molt motivada a l’Olímpic. Estem creixent, no sé si ja estem preparats o si ens falta pujar un graó més. Hi ha similituds amb l’equip que vam guanyar fa 15 anys. No hi ha Rudy, ni Ricky... però hi ha gent amb ADN Penya. Llavors vam jugar tres dies seguits per ser campions. Esperem que es repeteixi la història.