Sí. Ja hau­ria pogut jugar abans de Sevi­lla, però van pre­fe­rir no forçar i estic en molt bones con­di­ci­ons. Em fa espe­cial il·lusió no només pel fet de jugar a casa, sinó perquè mai des del 2006 ho he fet com a amfi­trió ni quan jugava al Barça ni al Basko­nia ni al València.

Sí, a més no juguen a casa però mouen molta afició. Hem d’igua­lar el seu nivell físic i d’inten­si­tat, jugar amb molt de ritme com ells. Som més sòlids en el 5x5, en què podem lle­gir millor les situ­a­ci­ons i con­tro­lar el par­tit. Tenen juga­dors que ano­ten molt. Jugar a Bada­lona dona una moti­vació màxima. Ho hem d’enfo­car bé, però sabent que els caps de sèrie i favo­rits són ells.

A Bada­lona és difícil que els fills o filles no tin­guin un lli­gam amb el bàsquet d’alguna manera. Per a molts de nosal­tres, com per exem­ple l’Albert Ven­tura, el Joel Parra, el Dani Miret..., que som de Bada­lona, jugar la copa a la ciu­tat és una experiència única i per això és un plus per a tot l’equip.

Està clar que tenir el Barça o el Madrid anant per l’altra part del qua­dre és bo sem­pre que nosal­tres no fallem. A vega­des s’oblida que el Basko­nia és un equip de nivell màxim. Està bé que l’afició esti­gui il·lusi­o­nada, però no hem de córrer.

Sí, en Car­les era ter­cer entre­na­dor i jo tenia un rol dife­rent fa 15 anys. Seria molt bonic, per tot el que suposa aquesta copa poder aixe­car el títol. Han pas­sat molts anys i és l’esce­nari ideal.

Tenim juga­dors del plan­ter amb molta impli­cació, i el plan­ter és la nos­tra essència. De les neces­si­tats econòmiques en fem vir­tuts fent pas­sos enda­vant amb molts joves.

El nos­tre èxit els últims dos anys va més enllà dels resul­tats. L’afició torna a venir molt moti­vada a l’Olímpic. Estem crei­xent, no sé si ja estem pre­pa­rats o si ens falta pujar un graó més. Hi ha simi­li­tuds amb l’equip que vam gua­nyar fa 15 anys. No hi ha Rudy, ni Ricky... però hi ha gent amb ADN Penya. Lla­vors vam jugar tres dies seguits per ser cam­pi­ons. Espe­rem que es repe­teixi la història.