Al pavelló d’Ausiàs March, quan es podia fumar dins la instal·lació durant els partits i amb publicitat ara impossible de Winston –empresa de tabac– al vell mig de la pista, es va viure l’última copa al bressol del bàsquet. Tot just feia un any s’havia fundat l’ACB, només es podien tenir dos estrangers per equip, es venia de l’explosió del bàsquet en els Jocs Olímpics de Los Angeles, una plata històrica i el novembre del 1984 es va disputar el torneig del KO. Era l’època en què només hi havia TVE i TV3 i els partits eren en obert. Va ser un curs en què es van classificar després de quedar primers del grup parell i imparell –com estava dividia la lliga– amb el Madrid i el CAI Saragossa i la Penya i el Barça. Només hi havia quatre equips, i la Penya va cedir contra el Madrid en la final. Dues de les estrelles d’aquell Joventut eren dos joveníssims Jordi Villacampa i Rafa Jofresa, ara ja avi. El temps passa, però les llegendes es mantenen. El dorsal 5 i el 8 de dues icones de la Penya pengen al Palau Olímpic al costat del 7 del Margall, el pare esportiu d’aquest parell. Villacampa, ara desvinculat directament del bàsquet després de ser president de la Penya, i Rafa Jofresa, com a secretari general de l’Associació de Jugadors. Ahir es van trobar allà on van viure dues lligues ACB i una copa d’Europa junts. De copes, Villacampa va enlairar la del 1997 i Jofresa no en va aixecar cap. Tots dos coincideixen que la Penya torna a engrescar: “Tenen el segell propi de gent de la casa i els fa diferents a la resta de clubs, això és un plus per club, equip i afició”, diu Jofresa. Villacampa, màxim anotador de la final de la copa del 1984 amb 23 punts, recorda les primeres copes: “L’afició no es movia; recordo el 1985 a Barcelona que estava buit, les connexions han permès més facilitats i ara mateix la copa és una competició espectacular.” Han passat ja 38 anys i aquells dos mites del 1984 van pel carrer i ho continuen sent. La gent no els oblida.