Alli­be­rat

Les lesi­ons han mar­cat la tra­jectòria de l’aler inter­na­ci­o­nal amb Argen­tina, una xacra que sem­bla haver superat i que li per­met jugar i entre­nar-se sense cap pro­blema físic. Garino arri­bava a Fon­ta­jau a l’estiu després d’arros­se­gar molèsties des que el novem­bre del 2019 es va tren­car el lli­ga­ment encre­uat del genoll dret. El 2020 va entrar a la sala d’ope­ra­ci­ons per ser inter­vin­gut dels dos meniscs i, el 2021, una lesió mus­cu­lar –isquio­ti­bi­als– abans dels Jocs va limi­tar a dos par­tits la seva par­ti­ci­pació a Tòquio. Una recai­guda va fer que deixés el Nan­terre al gener del 2022, després de no jugar-hi des del novem­bre. El trac­ta­ment amb plasma a què es va sot­me­tre a Madrid és el que li va per­me­tre girar full al seu cal­vari tot i que aquesta tem­po­rada encara es va per­dre 6 par­tits.

“M’he pas­sat les dues últi­mes tem­po­ra­des entre­nant-me més cops sol que amb l’equip, així que era qüestió de gau­dir, sense pres­si­o­nar-me tant pels resul­tats o el ren­di­ment” sin­te­titza” si be reco­neix que segueix tre­ba­llant per millo­rar i gua­nyar. “La idea era que fos un juga­dor impor­tant i no ho va ser durant uns mesos per les recai­gu­des. Porta força temps en la bona línia i tant de bo segueixi així fins el final” s’hi ha refe­rit després del seu tècnic, Aíto Gar­cia Rene­ses.

“L’objec­tiu és estar als play-off, més que pen­sar en la per­manència” afirma sobre com afronta el Girona el tram final d’una tem­po­rada en la què la segona atu­rada per les fines­tres FIBA, tot just després de la copa, ha per­ju­di­cat la tra­jectòria que duia l’equip.