La primera és Laura Peña
Bàsquet. Lliga Femenina. La base arriba a Fontajau procedent del Cadí i signa amb l’Spar Girona per les dues pròximes temporades, en què està destinada a dur el timó de l’equip
La primera cara nova de l’Spar Girona 2023/24 és Laura Peña (1,69 m, 1998), la incorporació de la qual feia oficial ahir l’Uni, l’endemà del comiat de la base de Vilassar de Mar del seu club dels últims quatre exercicis, el Cadí. “Ve de fer unes grans temporades i amb ella guanyem una gran capacitat de direcció, facilitat per anotar i consistència i presència a la pista en la posició de base”, diu Laia Palau, que indica què n’espera: “Aportarà moltes coses, molta seriositat a la pista. I ajudarà a conduir aquest equip fins a bon port la pròxima temporada.”
Peña, que va començar al Mataró i va estar deu anys al Femení Sant Adrià –hi puja a la Lliga Femenina el 2017 i, quan baixen, el 2019, se’n va al Sedis–signa per dos anys. Aquest últim estava fent la seva millor temporada fins que una lesió a l’espatlla la va obligar a passar per la sala d’operacions, després que el primer tractament conservador no donés els fruits desitjats. El seu últim partit és el 85-54 del 4 de febrer contra el Tenerife –8 punts (2/5 triples) i 12 de valoració en 21:16–. En la Lliga Femenina ha fet els seus millors registres en sis temporades (11,1 punts, 4,9 rebots i 3,5 assistències (14 de valoració) i, a l’Eurocopa, 9,1, 3,5 i 2,8 (9).
De dos en dos
El primer fitxatge de l’Spar Girona fa que el club hagi confirmat dues jugadores de la plantilla per al curs que ve, un cop renovada Giedre Labuckiene. Irati Etxarri, amb qui Peña va créixer al Cadí –si la base va ser la revelació fa dos cursos, l’alera pivot va ser la millor jugadora estatal–, és una de les jugadores que té contracte perquè també va signar per dos anys un cop tancat el cicle a la Seu. Magaly Mendy, en blanc tot aquest últim curs per maternitat, i Binta Drammeh –inèdita des del 28 de gener per una lesió muscular– també tenen el compromís signat.
Gardner tenia una opció per renovar, però amb el seu segon curs a la WNBA a punt de començar i havent estat jugant sense parar des que va arribar, el 2021, d’una banda, i la cotització a l’alça pel seu rendiment i el de les jugadores que disputen la lliga nord-americana –amb els condicionants afegits pel calendari–, de l’altra, agafa força la hipòtesi que l’Uni, sense Eurolliga, no pugui afrontar una renovació que li suposaria un major esforç econòmic per disposar d’ella menys temps.
LES PROTAGONISTES
