Laia Raventós ha deses­ti­mat l’oferta de reno­vació i no seguirà al Cadí la Seu després de tres tem­po­ra­des al club de l’Alt Urgell. La juga­dora de 26 anys de Santa Eulàlia de Riu­pri­mer ha superat el cen­te­nar de par­tits al club i ha exhi­bit el seu talent i qua­li­tat, con­ver­tint-se en una juga­dora de referència. Raventós ha vol­gut aco­mi­a­dar-se del club i de la seva gent amb aquesta carta:

“Agrair, gau­dir i gua­nyar són parau­les que em venen al cap quan penso amb les últi­mes tres tem­po­ra­des que he pogut defen­sar aquest club. Estic pro­fun­da­ment agraïda amb la con­fiança que he rebut des del moment en què vaig arri­bar a La Seu d’Urgell. Tots els que for­men part d’aquest club s’esfor­cen perquè aquesta petita família segueixi crei­xent i arribi a tras­pas­sar límits ini­ma­gi­na­bles. Em sento afor­tu­nada d’haver coin­ci­dit aquest temps amb grans per­so­nes que m’han donat l’opor­tu­ni­tat com a juga­dora de gau­dir d’aquest apas­si­o­nant esport. Gràcies a la junta del club per llui­tar sem­pre per nosal­tres; al cos tècnic pel vos­tre com­promís i pro­fes­si­o­na­li­tat, feu que el dia a dia sigui molt més fàcil.

Em fa feliç mirar enrere i pen­sar en tot el que he vis­cut a La Seu. Les nits al Palau són màgiques i vosal­tres, afició, ho feu pos­si­ble. No ens heu dei­xat d’ani­mar mai, ens hem sen­tit molt acom­pa­nya­des i sense vosal­tres no ho haguéssim acon­se­guit. Cele­brar les victòries tots junts ha sigut increïble.

Són mol­tes les coses que he gua­nyat durant aquest temps, però el que més valoro són les amis­tats que m’emporto. El camí no sem­pre ha sigut fàcil i recte, però gràcies a totes les juga­do­res, a qui avui con­si­dero ami­gues i amb les que he tin­gut la sort de com­par­tir pista, he après a valo­rar les cor­bes posi­ti­va­ment. Perquè encara que a vega­des es perdi, sem­pre s’acaba gua­nyant.

Som-hi Sedis!”.

La seva baixa s’afe­geix a les de Jelena Vuce­tic, Bojana Kova­ce­vic, Laura Peña i Step­ha­nie Wats.