0

faltes

Tavares en 2 partits

1-1. Objectiu complert i l’Olímpic té la paraula. Però impotència perquè durant 34 minuts (56-59) la Penya va veure a prop la possibilitat de tornar a Badalona amb un 0-2 contra tot un campió d’Europa. Però precisament per això, perquè al davant hi ha el millor equip del Vell Continent, els verd-i-negres van topar amb la realitat. Una realitat crua que és la qualitat dels seus jugadors. Si a això hi afegim el pèssim arbitratge que li va tocar viure a la Penya condicionant totalment el matx en el moment decisiu, llavors els retrets cap a si mateixos no han d’existir. Quan el Joventut va tenir feblesa física al tram final, quan li faltava energia, va ser quan vam veure el cicló blanc per atropellar la Penya i situar un resultat totalment enganyós. Però el què compta en el play-off no són les diferències, sinó les victòries i, en això, val l’1-1. El que també compta és la dinàmica, i la Penya està ara mateix en ratxa. Demà (18.30 h), amb menys de 48 hores de descans i amb viatge pel mig, els de Carles Duran necessitaran més que mai la seva gent. Hi haurà un ple absolut (12.500 espectadors) i dilluns (21 h) hi tornarà a haver-hi espectacle en el quart assalt. Si la Penya és capaç de guanyar el tercer partit i situar-se 2-1, que tremoli el Madrid perquè el Palau Olímpic pot explotar. Ahir els verd-i-negres es van sobreposar a un mal inici (9-2 i 22-11) per posar-se al davant gràcies a Parra (13 punts) i Feliz (13). L’exhibició de tots dos va servir per capgirar el matx (33-34). En el descans, 36-40. Quedava molt; però, tot i la sortida dels blancs amb un 10-2 (46-42), la Penya es va tornar a posar al davant amb Ellenson apareixent per fi. Però ahir no van aparèixer peces decisives com ara Guy (1/7 tirs), Vives (1/7 tirs), Brodziansky (0 punts i -7 de valoració) i no van deixar jugar un Tomic a qui van descentrar amb una antiesportiva i una tècnica, i va acabar expulsat.