Cada vegada tinc més a prop deixar el bàsquet i sembla que era ahir que vaig marxar de la Penya.

A la Penya em sentia molt important, amb més responsabilitat en atac que ara. Al Madrid he tingut un altre tipus de responsabilitat.

El Joventut m’ho va donar tot. La Penya ha estat casa meva. Quan vaig marxar de Mallorca amb 12 anys tothom em va ajudar. Volia deixar la Penya a dalt, on sempre l’havia vist amb Jofresa i Villacampa, després amb Tanoka i Turner. Vam fer un equip amb gent de la casa i veterans i vam assolir dos títols.

Em vaig reunir amb ell en un bar perquè tenia moltes ofertes i vaig decidir seguir un any més. Va ser clau. Aíto segueix sent el mateix. Continuarà a les banquetes perquè li encanta el bàsquet.

La Penya la tindré sempre. Continuo sent soci, la meva família va a tots els partits, el meu pare des del cel els anima i m’hauria agradat acabar la carrera a la Penya, però he de ser sincer i no vull ser egoista de tornar al Joventut perquè ja no soc el jugador que era. I he de donar pas als joves i deixar que creixin. El Joventut torna a fer gaudir, de la manera com juga l’equip. I veure com està el Palau Olímpic de ple... Vol dir que les coses s’estan fent bé. La meva època a la Penya ja va acabar. Porto molts anys de carrera i no em veig d’aquí a dos anys jugant amb el Ricky i amb el Pau. M’encantaria, però per la televisió no es veu però físicament estic fumut.

Si torna el Ricky, juga amb el Pau i jo estic retirat, més d’un dia vindré a veure’ls. Són dos jugadors del planter; el Pau des dels cinc anys a les pistes petites. Entenc que el Ricky vulgui deixar l’NBA perquè fa molts anys que és allà. Jo també soc pare i l’entenc. A l’NBA hi ha la incertesa d’un dia estar en un lloc i l’endemà a l’altre. Quan ets pare vols estabilitat i ell està encantat al Masnou. A mi em queda poc de bàsquet però seré el primer d’intentar convèncer-lo perquè torni a la Penya, si hi ha la possibilitat.

Són els que m’han format en bàsquet i en vida. En no tenir els meus pares aquí, els entrenadors em feien de pares i les famílies dels jugadors em feien de família. Recordo quan en Miquel Nolis em venia a buscar amb un 600 [un cotxe] per fer entrenaments personals. M’ho ha ensenyat quasi tot. També el Marcel Roca, que em venia a buscar a l’escola i anàvem una hora abans de l’entrenament a fer els deures a casa seva, o el Xavi Castillo o molts altres.

És trist que jugadors tan joves no tinguin la mentalitat d’abans, il·lusió de debutar al primer equip. A l’ACB abans hi havia més paciència. Ricky i jo vam ser especials, però molts altres com Pau, Pere Tomàs i mil més van treballar per arribar i ho van fer. Ara és difícil competir amb els Estats Units i contra diners però la Penya continuarà traient jugadors segur.

Disfruto molt veient aquesta Penya. Estan tots molt implicats i en bàsquet no és fàcil. Duran ha tocat la tecla clau. Tenen molts recursos. Consolidar-se és el més difícil i per això felicito la directiva, el treball del Jordi Martí i la direcció de Duran. És una semifinal i entenc que em xiulin, soc un rival i ho hauré de fer tan bé com pugui. Si al final passés la Penya també estaria content perquè s’ho estan guanyat amb el seu joc.

L’adoro. És un nano espectacular que es veu que és feliç jugant a bàsquet, que li agrada i que està compromès amb la Penya i amb tot el que l’envolta. Sempre ajuda. Va ser clau a l’Europeu. De jugadors així cada dia n’hi ha menys.

[Riu] Estem fent un treball increïble perquè les faltes tontes que feia no les faci. Està treballant molt defensant sense utilitzar tantes mans. Però tranquils que ja n’hi xiularan alguna, segur.

És brutal el que està fent. És una de les amistats que m’ha donat el bàsquet. Sempre ha tingut bones paraules per a mi i per a la meva família. Ho està fent molt bé perquè arribar a una semifinal com ho ha fet, amb l’exhibició contra el Baskonia, no és un títol però és digne d’admirar. És un grup en què tots confien en ell. Són sis anys però s’està demostrant que, igual que Laso, que va estar 11 anys a Madrid, si li dones confiança i eines per treballar sempre surten bé les coses.