Amb un pam de nas

Plata per a la selecció espa­nyola feme­nina, la segona en el pal­marès de la FEB en sis finals euro­pees, després de per­dre con­tra una debu­tant en el par­tit deci­siu del cam­pi­o­nat, Bèlgica.

Un pal per al pro­jecte que lidera Miguel Méndez des de la ban­queta, perquè, tot i ser infe­rior a les indi­vi­du­a­li­tats d’una selecció emer­gent –el seu segon bronze el va gua­nyar el 2021 a València–, tenia l’or a l’abast, ja que gua­nyava de 10 en el ter­cer quart (48-38, Leo Rodríguez). L’escorta canària de l’Ave­nida, que la cla­vava de tres en la pri­mera que tocava (40-34), havia fet de revul­siu en el migrat atac espa­nyol amb 7 punts en el ter­cer quart i havent estat asse­guda tota la pri­mera mei­tat. Però amb ella seguint tirant –i fallant– i Cris­tina Ouviña i Sílvia Domínguez acom­pa­nyant-la al perímetre al final del ter­cer quart –quan la capi­tana es pre­ci­pi­tava llançant un tri­ple a manca de 10 segons i, en la tran­sició, come­tia una falta sobre Julie Alle­mand que amb l’addi­ci­o­nal dei­xava el 48-43–, Bèlgica tro­bava l’opor­tu­ni­tat.

Només Paula Ginzo era capaç d’ano­tar per Espa­nya en l’últim (54-50) i, quan Alba Tor­rens sumava en una acció molt forçada a 3:03 (56-55), Emma Mees­se­man ja havia donat el pri­mer avan­tatge a les gates des de 6,75 m (54-55 a 4:15), dei­xant Espa­nya amb un pam de nas. Méndez va tenir les titu­lars asse­gu­des fins a 5:55 (52-50 Mees­se­man en la con­ti­nu­ació) i, quan el cinc que millor li ha fun­ci­o­nat –sense María Conde, lesi­o­nada en el segon par­tit i la blau­grana Lola Pen­dande sumant 2 minuts en tot el tor­neig, l’equip fla­que­java– es retro­bava a la pista, ja era massa tard.

La MVP del tor­neig (1,93 m, 1993) va fer 8 punts en el pri­mer quart (17-13). En el segon, entre els tri­ples de Van­loo –hi havia els 3/3 tirs lliu­res d’una falta de Que­ralt (28-25)– i l’apor­tació de Kyara Linskens a la zona, la defensa que havia permès a Espa­nya arri­bar a aspi­rar al títol ja era un únic argu­ment massa pobre con­tra tant talent a l’altre cos­tat: Julie Alle­mand, Julie Van­loo i Emma Mees­se­man van ser esco­lli­des en el cinc ideal que com­ple­ta­ven Alba Tor­rens i San­drine Gruda –França gua­nyava Hon­gria en el par­tit pel bronze (68-82)– i Kyara Linskens, la millor de la final que ella mateixa va començar a revo­lu­ci­o­nar amb 7 punts a l’inici de l’últim quart, tri­ple inclòs (52-48). Tor­rens, artífex de la clas­si­fi­cació per a la final amb 27 punts, ja havia superat Amaya Val­de­moro (675) com a màxima ano­ta­dora en un euro­peu, tot i jugar-ne tres menys (8-5). Sig­ni­fi­ca­tiu que Que­ralt Casas, a qui dei­xa­ven tirar de lluny, fos la màxima ano­ta­dora amb 14 punts i sense error en el tri­ple (15-10, 24-15 i 37-30).