De Lisboa a Debrecen han passat 24 anys. Més de dues dècades per tornar a veure la selecció espanyola guanyar un mundial sub 19. Llavors eren els júniors d’or, ara se’ls haurà de trobar un nom. Molts dels herois, catalans. El tècnic ajudant de Carles Duran a la Penya Dani Miret va segellar una trajectòria immaculada: té un 26-0. Està invicte des que és a la Federació Espanyola amb l’Europeu sub 16, l’Europeu sub 18, ara el mundial sub 19 amb triomfs i un torneig Challenge. Miret, que ja truca a la porta per ser ajudant de Scariolo en l’absoluta, trenca una llança pels qui aposten pels joves: “No és fàcil avui dia i a la FEB i a la Penya ho fan.” Als joves, però, se’ls ha de transmetre que el Mundial sub 19 no és ni l’ACB ni l’NBA: “Com se’ls explica? Doncs molt fàcil, fa 24 anys Pau Gasol no era el jugador competitivament important, ser competitiu a sub 19 no vol dir que no et quedin passos a fer, s’ha de relativitzar l’èxit i encara que sembli que estan a prop a vegades pot fer que no hi arribis. Les últimes passes s’han de fer bé i cadascú les ha de fer a la seva manera.” Dels catalans Miret elogia sobretot Rafa Villar, sorgit del seu Hospitalet, format al Barça on hi havia els seus dos germans, i creixent cedit al Força Lleida: “Molta gent el pot infravalorar perquè no té un talent ofensiu diferencial però per mi és el jugador més important de l’equip, el base, el capità i un crac com a persona; sap defensar, sap competir i el que ha fet té un mèrit increïble, no soc de posar 10, però ell ho és en moltes coses. Si m’he d’equivocar i creure ho faré amb nois com ell.” De Jordi Rodríguez, a qui coneix perfectament, li demana paciència: “És més vistós, de cara el públic il·lusiona perquè té un talent ofensiu diferencial, escolta i és conscient de quin és el camí, ell mateix posarà els timings, no és un tema d’anar a poc a poc per no equivocar-nos ni tampoc ho hem de fer ràpid. Fa temps que està en dinàmica del primer equip, ha de fer la pretemporada, està madurant en molts aspectes del joc i les temporades són molt llargues; no sabem el futur i ha d’estar preparat per si el Carles Duran decideix donar-li oportunitats, no ens hem de posar un objectiu que jugui 10 minuts per partit perquè seria un error.”

La gran sorpresa ha estat Isaac Nogués, crescut a l’escola Salesians, format a la Penya, que ha tancat un cicle de verd-i-negre per fitxar per l’Osca (LEB Plata) i que va entrar a última hora a la convocatòria: “Si hi hagués un cinquè defensiu del mundial l’Isaac, hi seria, ha canviat partits, ha de millorar coses però en té amb un gran valor que li han de servir de base per construir i tenir paciència, s’ha de creure en ell, tothom és vàlid per a certs rols i certs equips.”

Dani Miret valora la seva pròpia evolució: “Fa molts anys que vaig millorant, tècnicament i tàcticament, estic ben rodejat amb el Carles Duran, el Jordi Martí o el David Jimeno, que em cuiden i cada any aprenc.” D’Aleix Duran explica la connexió que tenen amb el de Terrassa: “Va entrenar l’equip quan jo era al final de l’ACB a la Penya, ha estat clau perquè no es va notar la meva absència i teníem clar la línia que volíem.” Del debutant delegat del Baxi Manresa, Nil Duarte, barceloní crescut a Vic, només en diu una cosa: “De moment està invicte.”