Un projectil d’autoestima
Laura Antoja transmet la seva vitalitat a l’Spar Girona, del qual diu que té una plantilla molt bona i amb el qual vol fer xalar des de la feina diària
“Amb il·lusió i ganes, que si a dia d’avui en falten, anem arreglats.” Així és com Laura Antoja i el seu Spar Girona afronten aquesta primera setmana de la pretemporada. “Aconseguir que l’equip vibri com a mi m’agrada, treballar amb la intensitat que jo vull, ser tan rigorosos com m’agrada que siguem i donar un bàsquet que agradi” son els objectius més immediats que s’ha marcat l’entrenadora, que després de dos anys i mig d’assistent d’Alfred Julbe primer i de Bernat Canut després agafa les regnes del projecte gironí del qual va ser la capitana els dos primers anys en la Lliga Femenina (2009-11) i fisioterapeuta el curs 2014/15, el que s’acaba amb Fontajau celebrant el títol de lliga per Sant Jordi. “Hem de donar marge a l’equip que és nou, i jo també en el lloc de primera entrenadora. Venim d’una patacada forta i hem de reconstruir l’autoestima de l’Uni, i si ho fem bé, per què no?”, afirmava sobre una possible pèrdua d’hegemonia de l’Spar.
Colla
“Les pretemporades que recordem, amb blocs sòlids de mes o mes i mig amb tothom treballant, potser estan desapareixent: les seleccions, el 3x3, la WNBA, tot es complica i el que tenia molt clar era que no volia que fóssim 5 o 6 jugadores, introduir al màxim de jugadores del planter i veure si aguanten la càrrega i tenen el nivell o no”, explicava Antoja, puntualitzant que vol treballar amb més de deu jugadores. Berta Pagès, Joanna García, Paula Acín, Lala Touré i Mama Sidiki Doumbia són les jugadores que s’entrenen amb el primer equip, al qual demà s’incorpora Lashann Higgs.
Aina Cargol s’hi afegirà la setmana que ve un cop acabat l’europeu sub-16 i Berta Ribas està lesionada, però també forma part del grup amb què compta l’entrenadora, que fins al 4 de setembre no té Marianna Tolo; amb permís perquè es casa, i que la setmana que ve perd Sandra Ygueravide. La valenciana juga l’Europeu de 3x3 i Marta Canella també va entrar en la convocatòria per a les sèries mundials (31 agost i 1 setembre) i el campionat continental (5-7 setembre).
A tot drap
Morgan Bertsch i Kelsey Mitchell no arribaran fins que s’acabi la WNBA i se les espera ben bé a l’octubre. I compte, perquè la lliga comença amb pujada per a l’Uni, que en les dues primeres jornades visita dos equips d’Eurolliga, a Saragossa (24 de setembre) i a Salamanca (14 d’octubre), i que té la seva bèstia negra la temporada passada, el Barça CBS, en la jornada 2 a casa (8 d’octubre). “Estant a l’Uni Girona és molt important començar bé, em plantejo un inici molt dur i molt difícil que potser a nivell de joc no agradarà perquè potser no ens haurem cohesionat, però hem de començar a tot drap”, diu l’entrenadora, que posa sobre la taula: “A l’Uni hem d’anar a guanyar des del primer dia. Després els altres juguen i veurem com estem, però la intenció la tinc clara. Ara, vull treballar l’equip perquè arribi bé a quan ha d’arribar. Ens hem d’enfocar a créixer i no només guanyar, perquè, si no, ens estarem equivocant”, argumenta.
“La teoria respecte al calendari, quan saps les dates, vols anar construint, i tornant de Nadal anem cap amunt. El problema és que el començament no t’ho deixa fer. Hem de tenir clar que les presses no son bones però els partits són els que són i l’Uni Girona és qui és”, es reafirma, i reconeix: “Que la temporada passada ens passi factura a nivell de credibilitat, potser sí. Però és el que hem de canviar i ens ho hem de creure, que tenim una plantilla que juguem d’una manera... Això ho farà el dia a dia i si som capaços de generar un joc que provoca reacció i respecte, serem favorits. Si alguna després juga de meravella, et diré que estem per sota però ens ho hem de guanyar.”
Un nou paradigma en la perspectiva col·lectiva
“Se l’està cuidant a molts nivells però no ha pogut fer el treball que s’hauria d’haver fet perquè s’incorporés a pista, per motius més mèdics; ssobretot s’ha d’evitar que prengui mal”, explicava Antoja sobre Mendy, que es va perdre tot el curs passat per maternitat: “Preferim que es posi bé i el que sí que he parlat amb ella és que per poc que pugui estigui a pista, tocant pilota, i se senti jugadora.” Una de les perspectives que identifiquen el seu segell. “Un jugador lesionat o tocat, com més lluny de pista està, més lluny se sent de tornar”, deia, sobre “una creença” seva, pels coneixements de fisioteràpia i recuperadora, i perquè ha estat jugadora. “Tinc clar que hi ha processos mentals que a vegades superen els físics i no vull que aparegui aquest bloqueig”, hi afegia, advertint que una jugadora estarà a pista tot i que no estigui al 100%. En aquest sentit es referia a les jugadores que ara mateix no treballen amb el grup: “Són la nostra columna vertebral. Aquí ve la dificultat, perquè puc estar treballant molt, però a nivell tàctic hi haurà quatre peces molt importants a incorporar i que s’hauran d’introduir en un joc que ja s’està fent.”. Antoja, de fet, compta amb tothom: “Tinc clara la qualitat de la plantilla i que tothom ha de jugar. La seva importància l’ha de posar al seu lloc el joc. El seu talent farà que la jugadora bona jugui, però de la manera que ho vull fer crec que les deu o dotze ho seran, de bàsiques. Les necessito a totes i totes poden jugar. Totes fan alguna cosa i ho fan bé, amagarem els seus defectes, hem de fer que les bones brillin per accedir a llocs més alts, però totes son importants.”
