Roger Grimau no oblidarà mai el 12 de setembre del 2023. Un dia especial per al tècnic i per al nou projecte blaugrana. Però a nivell personal el tècnic català sempre recordarà que al pavelló de Barris Nord de Lleida va començar tot. Ja va ser determinant en la seva etapa com a jugador, on va fer eclosió i li va servir per fitxar pel Barça i ara per afrontar el repte gegant que té al davant. Això sí, ell és conscient que en el Barça hi ha poc temps per assaborir els títols. Tampoc ho oblidarà Abrines, que va aixecar el seu primer títol com a nou capità. Sense temps per descansar, divendres els blaugrana marxen cap a Múrcia, on dissabte s’enfrontaran al Madrid en la semifinal de la supercopa ACB (18.30 h). Una altra prova de foc que pot marcar la tranquil·litat o la incertesa fins que arribi la copa. Capítol a part mereix un Baxi d’orgull.

El partit va ser d’infart i de patiment amb un Baxi per treure’s el barret, amb un segell propi, el segell d’un Pedro Martínez que ha mantingut la base del curs passat però sobretot aquest caràcter competitiu. La primera part va ser impecable, amb el Barça contra les cordes i anant al descans amb 13 punts amunt (34-47), amb Taylor fent una exhibició al segon quart amb 12 punts seguits. Al tercer quart, però, va aparèixer el potencial físic i de talent del Barça, que va capgirar totalment el matx amb Abrines afusellant des de la llarga distància (68-58). El matx semblava sentenciat, però mai més lluny de la realitat. Papi Brancou, un jove senegalès sorgit del Barça que no hi va tenir lloc, va assumir galons i va posar el Baxi dins el matx abans del desenllaç final amb cistella de Vesely (81-79) a 13 segons del final i l’última possessió desaprofitada del Baxi.