Amb els braços ben oberts
Morgan Bertsch vola demà per incorporar-se a l’Spar Girona, que dissabte a Saragossa va assolir el seu rècord negatiu de punts en la màxima categoria (38)
Morgan Bertsch (1,90 m, 1997) agafa demà l’avió per incorporar-se a l’Spar Girona, que l’espera amb els braços ben oberts després de l’estrepitosa estrena en la lliga, dissabte a Saragossa (65-38), en el rècord negatiu d’anotació de l’Uni en la categoria. L’alera pivot californiana ha fet 4,4 punts de mitjana per partit en el seu primer any en la WNBA, però va ser la tercera màxima anotadora de la darrera Eurolliga (17,3) i suposa la primera avançada del desembarcament de punts provinent dels EUA, el gros dels quals els aportarà Kelsey Mitchell (1,73 m, 1995), a qui s’espera la setmana que ve. L’escorta de les Fever n’ha acreditat més de 18 en la lliga nord-americana i fa un mes en va fer 36 en el triomf contra les Storm (90-86), la segona anotació de la franquícia i a 2 punts del rècord que té ella des del 2019.
Bertsch formarà una parella diferencial d’aleres pivot amb Regan Magarity, que en el seu primer partit oficial amb l’Spar va signar dobles figures: 10 punts i 13 rebots (13 de valoració). La incorporació de la californiana permet a Laura Antoja no haver de fer jugar juntes Marianna Tolo i Giedre Labuckiene.
El fons del pou
L’Uni no s’havia quedat mai per sota els 40 punts en la Lliga Femenina. Sí en la LF2, en el seu debut, quan el club tenia només un any d’història, i va perdre a Viladecans per 37-63 l’1 d’octubre del 2006. Aquell mateix mes, en la tercera i la cinquena derrotes seguides amb què comença el Don Piso (49-70 i 42-58 contra el Palma i l’Olesa), queda per sota dels 50, una circumstància que en la màxima categoria havia passat onze cops fins dissabte. Tres contra el Rivas i l’Avenida i dos contra el Cadí d’Andreu Bou, en les dues anotacions més baixes fins al cap de setmana. Les dues van ser en l’última temporada d’Anna Caula a la banqueta gironina. Encara amb ella, l’Uni va ser capaç de guanyar sense arribar a 50, el 16 de febrer del 2013 a Hondarribia: 15 punts de Jacinta Monroe i 14 d’Alison Feaster (3 de Noe Jordana, 1/6 triples). L’últim cop que l’equip no arriba a 50 és en el darrer partit de Laia Palau a Fontajau, en l’anada de semifinals de fa dos cursos.
La temporada 2011/12 a la pista del Celta (31-64, en el que encara és l’últim partit de la LF a Vigo) i la 2019/20 a la del Zamora (31-65), hi ha les anotacions més baixes encaixades pel club gironí en 14 anys en la Lliga Femenina.
LA DADA
La Seu d’Urgell, un bon punt de partida
El primer títol de l’Uni en la categoria sènior és la Lliga Catalana, el 2010 a la Seu d’Urgell, amb Laura Antoja com a capitana (63-76 contra el Cadí, amb 9 punts i 9 de valoració en 33 minuts de la base titular). Aquell va ser el primer dels cinc que va guanyar el club gironí de manera ininterrompuda en l’àmbit nacional, el palmarès del qual lidera amb nou, tot i que en les dues darreres edicions s’ha vist superat, pel Sedis (en té cinc) fa dos anys en la final a Manresa (69-65, amb Irati Etxarri d’MVP) i pel Barça CBS la temporada passada a Fontajau: 59-62, amb Tolo encara a Austràlia. Divendres hi ha les semifinals a la Seu, amb l’Spar-Barça i el Cadí-Boet Mataró (campió de la LF Challenge) i la final diumenge a la tarda.
