La decisió

“Vaig dei­xar Çuku­rova per poder aco­mi­a­dar-me de la meva mare. Vaig tor­nar amb la idea de la família, pura i dura. No volia escol­tar ofer­tes; ho vaig dir a l’agent. “Només si és una cosa molt espe­cial, truca’m”. Ell va dir que no a coses. Va arri­bar la tru­cada del Girona, i el repre­sen­tant em va tru­car. Tot va can­viar, per mi. És una tru­cada que em va remoure. Vaig dir que si em dei­xa­ven un temps, poc, i es fan les coses bé, amb res­pecte a l’entre­na­dora, m’ho podria plan­te­jar. I va ser ràpid. Vaig pren­dre la decisió de venir. Perquè vaig ser molt afor­tu­nat i feliç pel temps que vaig viure aquí. Qui em coneix sap que per mi Girona és espe­cial. Va mar­car molt la meva vida. El meu fill va recu­pe­rar la il·lusió per l’esport. Fins i tot el gos va can­viar. I, a més, hi sumo com va anar amb l’equip. Un conte de fades. I per mi venir aquí és un plaer. Coin­ci­diré amb gent amb qui vaig ser molt feliç. Veuré Xavi, Noe, Pere, Laia. Neces­si­taré a tot­hom per tre­ba­llar. Em dic Roberto, no Mila­gros.”

Els pro­ble­mes amb el públic

“El que jo crec és que tot va començar amb una xim­ple­ria, però que com a entre­na­dor no podia dei­xar pas­sar. Jo visc per les meves juga­do­res. Defenso i les pro­te­geixo les que es com­pro­me­ten i se sacri­fi­quen. Amb res­pecte a un entre­na­dor que és un grandíssim entre­na­dor, i així ho diu el currículum [Alfred Julbe], això em va fer mal, que es digués que les meves juga­do­res no són hones­tes. Que ho podia fer millor? Que vaig anar massa de cara? Segur. Però això es va expan­dir als equips, al públic, als clubs, a la premsa. Va ser només inten­tar defen­sar les meves juga­do­res d’una cosa que vaig con­si­de­rar injust. Del fons, no me’n pene­deixo. Si es posen amb les meves juga­do­res aquí, les tor­naré a defen­sar. Sí que vull inten­tar millo­rar com fer-ho. Si com ho vaig fer va ofen­dre algú, amb tota la humi­li­tat, li demano dis­cul­pes. Amb en Xavi [Fernández] vaig tenir una gran dis­puta, però me l’estimo molt. Ell defensa el seu club. I ara estem en el mateix vai­xell.”

La idea

“Arribo amb la idea d’aju­dar, millo­rar l’equip i gau­dir fent-ho. No arribo obses­si­o­nat amb l’èxit. A mi no em dona la feli­ci­tat; a vega­des l’èxit és molt impos­tor. Si només vius d’això, ets un infeliç. Vinc a aju­dar a ser millors les juga­do­res, a gau­dir del dia a dia. Si crees aquesta siner­gia, ve l’èxit. Ve sense espe­rar-lo. Com el 2015.”

Veu l’Uni aspi­rant a títols?

“Veig el dia a dia. La manera d’aju­dar l’equip és fer el millor tre­ball cada dia. No pro­meto res. Ni vull com­pa­rar aquest equip amb el del 2015. També vaig reco­llir un bon tre­ball, i unes juga­do­res, espe­ci­al­ment Noe, dis­po­sa­des a fer-lo. Sí que puc pro­me­tre i garan­tir hones­te­dat i cada dia fer el millor tre­ball pos­si­ble.”

El marge de millora

“Hi ha mol­tes coses per millo­rar. No sé si és aquest el fòrum. Hi ha una part defen­siva, que he insis­tit molt a l’equip. Tot comença per la res­pon­sa­bi­li­tat indi­vi­dual. Em pre­o­cupa ser molt sòlids al dar­rere, perquè sé que a davant hi ha talent. Per aspi­rar a grans coses, hem de defen­sar molt bé.”

Esta­bi­lit­zar-se a Girona?

“Ara penso en l’aquí i ara, perquè és el que l’equip neces­sita. Ja ho ani­rem veient. En Pere sap ena­mo­rar, tocar-me la fibra. És un lloc que m’agrada, i ja ho veu­rem. Pot­ser els resul­tats no són el que el club espera. Ja es veurà. Però no ho des­carto.”

Per­cepció de la plan­ti­lla

“Les he vist con­cen­tra­des, he vist un bon grup humà. Ara ens queda l’aspecte espor­tiu i el men­tal, anar insis­tint i gene­rant hàbits, per­se­ve­rant. I que cre­guin en el que fan.”